La capacitat federal d’Espanya: ni mig aeroport

Picture of finished Zump paper airplane

Un 49% de capacitat de decisió
sobre l’Aeroport del Prat. Això és el límit màxim del suposat federalisme del
PSOE. Durant el procés de negociació (o submissió) de l’Estatut aprovat pel
Parlament, el federalisme espanyol ha anat perdent adjectius: no és federalisme
fiscal, ni federalisme judicial. Tampoc és federalisme plurniacional ni lingüístic.
I per no ser, no és ni federalisme aeri. La negativa del PSOE a cedir l’aeroport
de Barcelona és la caricatura més bèstia del procés estatutari: Espanya té
aquests límits.

Els federalistes i autonomistes,
que aspiren a un encaix definitiu de la nació catalana dins l’estat espanyol,
haurien de fer una profunda reflexió. Un altre món és possible, però una
altra Espanya no
. Catalunya, a través d’una decisió del seu Parlament, ha
allargat la mà a Espanya i ens han tornat una bofetada. Una bofetada que trenca
les aspiracions de comoditat catalana dins l’estat espanyol i, el que és més
important, la possibilitat de disposar d’eines (polítiques i financeres) que
permetin a la societat catalana afrontar els reptes de futur, que són l’acollida
dels immigrats, evitar l’exclusió social creixent, i recuperar un
desenvolupament econòmic sostenible (socialment i temporalment). Després de la
bofetada, els partits catalans que van pactar la transició que encotillava de
sortida l’Estatut aprovat pel Parlament (PSC, CIU, ICV), han decidir parar l’altra
galta. Actitud cristiana, potser, però poc coherent i menys útil.

Comencem a escalfar motors. Els
propers mesos determinaran si Catalunya dóna un sí submís a Espanya i a una
classe política mediocre en referèndum o defensa, per altra banda, un vot d’acord
amb un Parlament català sobirà i a favor de no tancar en fals el suposat encaix
de Catalunya a l’estat espanyol.

Avui també us vull recomanar tres
articles
:

A l’Avui, el de Josep-Lluís
Carod-Rovira,
titulat La pica i l’Estat.

A la xarxa, un d’Antoni Soy,
alcalde d’Argentona i catedràtic d’Economia, titulat Sí a l’Estatut del
Parlament
; i un molt bo d’en Lluís Pérez, militant de les JERC del Prat,
titulat Mites i realitats sobre Boadella & Cia.

[@more@]

Un pensament sobre “La capacitat federal d’Espanya: ni mig aeroport

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s