Construint el post-estatut

Men on a Girder Having Lunch - New York City Collection

L’acord Zapatero-Mas és ferm, amb
poc marge de maniobra, i serà el que marcarà el contingut del nou Estatut del
Principat. L’adhesió d’ERC i les JERC, com a representants majoritaris de l’independentisme
català, queda descartada i, per tant, el nou text sortirà “coix” i sense el
consens del catalanisme polític. És el moment, doncs, de reenfocar l’estratègia independentista en el “post-estatut”. Per començar, proposo uns quants conceptes a partir dels
quals començar a pensar com fem aquesta estratègia.

[@more@]

1. Trencar el
contracte d’hipoteca.
L’acord Zapatero-Mas té per objectiu enterrar el
conflicte nacional entre els Països Catalans i l’estat espanyol durant els
propers 20 anys. Un sí d’ERC a aquest pacte blindaria aquesta hipoteca de
20 anys. Cal que el pacte Zapatero-Mas no es vegi legitimat ni al carrer
ni al referèndum. Només així mantenim el debat viu que ha de permetre la
introducció de nous conceptes en el debat polític català.

2. Dèficit
fiscal = menys polítiques socials.
La necessitat d’independència política
no és una qüestió de sentiments, identificacions o posicionaments polítics.
Ha passat a ser una necessitat davant la negativa permanent i estructural
d’Espanya a deixar la seva política tributàriament colonial. El dèficit
fiscal no es solucionarà amb el marc que Zapatero i Mas han donat la llum,
i per tant, no podrem portar a terme les polítiques socials que el país es
mereix. Quan algú pregunti perquè no tenim més escoles, perquè les
pensions són baixes, perquè no podem fer més polítiques d’inserció laboral
i habitatge públic ja tenim la resposta.
3. Internacionalitzar
el conflicte.
La negativa de la nostra condició de subjecte polític
que fa Espanya no és coneguda a nivell europeu ni compta amb aliats. L’independentisme
ha de buscar aliats internacionals que, per qüestions d’interès geopolític
i econòmc, donin suport a la “causa catalana”, més enllà de les nacions
sense estat amb qui compartim una mateixa lluita. És el moment que ens
comencin a donar suport també nacions “amb estat”.
4. Unitat del
catalanisme polític al voltant del dret a l’autodeterminació.
En els darrers
anys, ha quallat socialment i políticament la qüestió del dèficit fiscal. Ara
és el moment d’introdruir el concepte del dret a decidir com a nou element
de reivindicació social i transversal dins el catalansime polític.
5. Polítiques d’estat.
Espanya no ens serveix per a fer polítiques d’estat, i per tant, hem de
fer-les nosaltres. És cert que sense sobirania fiscal aquesta línia de
treball pot quedar molt limitada, però igualment cal portar-la a terme. Dos
nous conceptes han de ser els puntals d’aquesta política d’estat que han
de fer els governs dels nostres territoris: un espai català del benestar, amb polítiques socials fortes, i un
espai català de comunicació, de
qualitat i amb mitjans líders en el seu àmbit.
Són cinc idees per
reflexionar-hi. Començo la partida.

26 pensaments sobre “Construint el post-estatut

  1. Bones, Pere. Molt d’acord amb el que exposes, tot i que son 5 punts una mica indefinit. És una crítica constructiva: les idees em semblen intuitivament bones però caldria desenvolupar-les força mes. Per exemple, no em queda clar en que consistiria aquest espai català de comunicació. També em penso que et deixes una tasca pendent d’ERC i que crec que li donaria un fort recolzament popular a zones com la meva (el Baix Llobregat), on el discurs nacionalista funciona força menys: un decidit i inconfusible gir a l’esquerra. Sense friquismes i sense retòriques pseudorevolucionaries-guais com la d’ICV, però amb polítiques decidides d’esquerra. En aquest sentit, el suport que des d’ERC s’està donant a la proposta de Renda Bàsica és una bona pasa endavant. Però queda molt per fer i, sobretot, molt error per evitar. Entre ells, el d’intentar adherir-se a la Internacional Socialista; no se com ha quedat la cosa en aquest aspecte però em sembla un error garrafal que espero que ERC no cometi.
    Un salut.

  2. Si parles obertament d’autodeterminació, per què després empres l’eufemisme “dret de decidir”?
    I per què no recolzeu, també, la manifestació “Som una nació, AUTODETERMINACIÓ”?
    Pensava que aquest dret ens unia a tots els independentistes…
    Per cert, et manca el 6è punt: enterrar el nacionalisme ètnic.
    I el 7è: demostrar a la gent que, amb la independència, no passa absolutament res. La vida seguirà tranquil·la i plàcida, sense daltabaixos. Tan sols que no haurem de retre comptes a ningú. I que ens beneficiarà a tots.

  3. Rom_Muntaner:
    Estic d’acord en que “dret de decidir” és un eufemisme, però un eufemisme útil a l’hora d’aplegar la gent més extremista i la més prouga sota la bandera de l’autodeterminació, es digui com es digui. I si la JERC no dona suport a la campanya “Som una Nació, autodeteminació” és, si no m’equivoco, perquè aquesta no és *solament* una campanya a favor de l’autodeterminació, sino en contra de la reforma de l’Estatut (de *qualsevol* reforma de l’Estatut), com si ambdues coses anesin indestriablement lligades.

  4. Lluís,
    un independentista, d’entrada, ha de refusar qualsevol estatut. Per principis. Si després se n’ha de negociar algun per pur possibilisme, doncs endavant. Però no té res de dolent dir-ho ben clar: cap estatut no ens farà lliures, autodeterminació.

  5. Rom_muntaner:
    No, un independentista no te per que refusar qualsevol Estatut. Si que ha de tenir clar que cap Estatut ens fa lliures. El que si que pot passar és que ens apropi a la llibertat. I si és així, el que un independentista ha de fer d’entrada i per principis és donar-hi suport. Al marge d’això, però, insisteixo: la campanya aquesta de l’autodeterminació és una campanya contra la reforma de l’Estatut que ERC impulsava juntament amb els altres partits. Seria una mica absurd, doncs, que la JERC s’hi sumés, a no ser que oficialment es discrepés de la idea d’ERC de que la reforma de l’Estatut és un pas ferm cap a la independència. I no hi ha tal discrepància, que jo sàpiga.

  6. Quant a “www.autodeterminacio.net”:
    Dius que ERC no és un partit independentista perquè no te cap estratègia rupturista. A veure si ens entenem: “independència” no és el mateix que “ruptura”, de la mateixa manera que “carxofa” no vol dir “patata”. Un pot buscar la independència per vies mes moderades o pactistes o per vies mes “rupturistes” (signifiqui el que signifiqui això), però el que defineix un independentista és el seu objectiu: la independència. I ERC i JERC son clarament, oficial i inequívoca independentistes. Si estan equivocats o no en els seus mètodes, es pot discutir. Però negar-lis la condició d’independentistes no és sinó un artifici per amagar que son una força independentista que està triomfant allà on altres forces també independentistes porten anys, molts anys, sense tenir cap mena d’incidència social o política significativa. Sempre és més reconfortant pensar que un està corrent sol que no pas admetre que un company està a km per davant d’ell.

  7. Lluís,
    Si les JERC fossin coherents amb el que diuen, haurien de ser a la Campanya Unitària per l’Autodeterminació. És únicament des que Esquerra va assolir poder que van començar les campanyes tipus “El jovent amb l’estatut” i aquestes collonades. S’ha passat de construir el moviment juvenil cap a la independència i el socialisme ha ser la llar d’infants del partit. Però si us agrada, a mi tant se me’n fot. Només em sap greu per tota la gent a qui heu enganyat, enganyeu i enganyareu. Noies i nois honestos que tan sols volen lluitar per aquesta causa.

  8. Rom_Muntaner:
    Que jo sàpiga, les JERC continuen defensant que la construcció de la independència i el socialisme. I, que jo sàpiga, les JERC defensen que la reforma de l’Estatut pot ser una eina útil en aquesta construcció. Per tant, ens pots acusar d’estar equivocats, pero no de ser “incoherents”. La JERC defensa el que ha defensat sempre. I d’altra banda, dir que la JERC defensa la reforma de l’Estatut des que ERC ha arribat al govern és una llisa falsedat: això de la reforma de l’Estatut és un projecte d’ERC que es va començar a parlar a la última legislatura d’en Pujol i amb el qual la JERC, que jo sàpiga, sempre ha estat d’acord. Per tant, l’única incoherència seria precissament que la JERC s’adherís a aquesta Campanya de la que parles.

  9. Lapsus linguae:
    “Que jo sàpiga, les JERC continuen defensant que la construcció de la independència i el socialisme.”
    Aquí sobra el segon “que”.

  10. Martí:
    Un pot defensar un Estatut sense autodeterminació i reivindicar al mateix temps l’autodeterminació sense que això suposi cap contradicció. Deixa’m que et posi un símil laboral.
    Imagina’t que portes tota la vida dient que el teu somni és ser el teu propi patró. Arriba el moment i et trobes que no pots perquè no tens diners. Com que els necessites, et poses a treballar per un altre. Donada aquesta situació, ¿no seria una mica absurd que algú et preguntés que “amb quina legitimitat continues perseguint el teu somni”?
    ERC continua reivindicant l’autodeterminació i la independència. Ho fa constantment i no ho amaguen a ningú. Actualment, però, no hi ha prou capital sociopolític com per a proclamar la independència. Per tant, haurem de buscar i aconseguir aquest capital d’alguna manera, i segons ERC la reforma de l’Estatut és un pas en aquesta direcció. Si estan equivocats o no, és discutible. Però caminar amb realisme cap el somni no treu cap legitimitat a l’hora de reivindicar-lo.

  11. Potser no es poden fer polítiques socials perquè el tripartit es prefereix gastar els diners en altres coses (viatjes o imposicions) i perquè no es fa res per fomentar l’economia del país.

  12. Potser no es poden fer polítiques socials perquè el tripartit es prefereix gastar els diners en altres coses (viatjes o imposicions) i perquè no es fa res per fomentar l’economia del país.

  13. Lluís,
    No estic d’acord en això de les JERC, però bé, passo de discutir, perquè mai no ens posarem d’acord.
    Pel que fa a això que dius del capital sociopolític, és una gran mentida: la dissolució la república socialista i federal de Txecoslovàquia es va dur a terme sense el suport de la majoria de la població. La ruptura pot fer-se des de dalt i prescindint de cap majoria, tan sols per interessos partidistes. L’autodeterminació és un dret irrenunciable però no l’únic camí.

  14. Rom_Muntaner:
    La dissolució de Txecoslovaquia es va produïr sense el suport de cap majoria però també sense la oposició de cap, que jo sàpiga. Aquí si que hi ha gent que s’oposa a la idea de que Catalunya se separi del Regne d’Espanya. Molta gent. La majoria, segurament. I en segon lloc, trobo que és evident que els dos casos no son ni molt menys comparables. La dissolució de Txecoslovaquia és un procés que es produeix en ple colapse del bloc soviètic; és a dir, un canvi geopolític profundísim que afavoria que es donesin aquesta mena de ruptures sobtades. També després de la Primera Guerra Mundial es van crear molts Estats que no tenien cap suport popular, però estaràs d’acord amb mi la situació no és comparable. I sigui com sigu, jo personalment aspiro a que quan Catalunya sigui independent, ho sigui perquè així ho vulgui la gent. Un altre tipus d’independència, una independència “by the balls”, no la vull.

  15. Xavier Martín:
    Dius que: “potser no es poden fer polítiques socials perquè el tripartit es prefereix gastar els diners en altres coses (viatjes o imposicions) i perquè no es fa res per fomentar l’economia del país”.
    Quins viatges? Quines imposicions? Amb aquesta mena d’afirmacions vagues, jo podria dir que no es poden fer polítiques socials perquè el PP s’embosa diners que no son seus, i ens quedariem igual. Fets, no mitologia, si us plau.

  16. Viatje: A Macau, a Palestina (i a més, es fiquen corones d’espines), a Egipte (per entregar llibres…). Aquests en són els exemples més recents o si més no els més controvertits.
    Imposicions: Gastar-se diners en imposar una llengua i mirar de privar-ne l’ús d’un altre, en compte de deixar a la gent expresar-se com es senti més còmode.

  17. Xavier Martín:
    Aquests viatges no son res de l’altre mon. Tots els governs viatgen. El que et volia preguntar amb “quins viatges?” és quins viatges expliquen que no hi hagi diners per a fer polítiques socials (que és el que tu deies al teu missatge). Els viatges dels que parles son normals en qualsevol govern, i malgrat tot els governs continuen diners per a fer polítiques socials (una altra cosa és que, com l’espanyol, prefereixin gastar-ho en R+D militar).
    Respecte a la suposada imposició de la llengua catalana, només dir-te que: 1) la llengua catalana s'”imposa” tant a Barcelona com el castellà a Madrid, el francés a París o l’alemany a Berlín; i 2) tampoc en aquest cas la despesa de la Generalitat en normalització lingüística explica la falta de diners per a dur a terme polítiques socials. Molta mes pasta es gasta el “gobierno” en promocionar la llengua castellana dins i fora de l’Estat (Institut Cervantes, etc) i, tot i així, continuen tenint prou diners com per malgastar-los en R+D militar, fins al punt de que el Regne d’Espanya és dels Estats que mes gasta en R+D militar a tot el mon. Aìxò si: en R+D no-militar va a la cua d’Europa i si no m’equivoco del mon.

  18. Lluís,
    Dubto molt que aquesta oposició que dius a la construcció de l’estat català sigui tan forta. No passarien de bosses residuals, l’únic element en contra seria l’exèrcit espanyol. Per la resta, no ens hem de preocupar. Només un grapat de hooligans intentarien frenar la història, i de hooligans en tenim un bon grapat més.
    La resta viuran la independència des del sofà de casa i l’endemà a treballar. I aquí no ha passat res.
    La situació política no és comparable, però aquesta independència sense cap majoria sòlida és viable i tan desitjable com l’altra. Si de debò hi guanyem tots, no t’hauria d’importar que la gent la vulgués, això és cosa de nacionalistes.

  19. Rom_Muntaner:
    Si tenim un exèrcit i un Estaten contra, una Unió d’Estats més aviat contraria a qualsevol procés de secessió, i una indiferència general de la resta del mon, l’únic que et queda és confiar en que la majoria del poble estarà de part teva 8al contrari del que pasava en el teu exemple txecoslovac, on poderoses forces històriques i mundials presionaven cap a la caiguda de l’Estat txecoslovac i la participació de la població no era gaire necessària). I aquí no és així: la majoria de la gent, com dius, viurà el procés des del sofà, i amb l’agravant de que seràn més aviat contraris a la independència. L’Estat ho sabrà i jugarà amb això. O sigui que una de dos: o esperem a que els planetes s’aliniïn i el poble català es torni majoritariament independentista, o busquem la creació d’escenaris que enforteixin la consciència nacional i apropin a la gent a la idea de que la independència serà, si mes no, un bon negoci. I un Estatut on es deixés clar que som una nació i on la gestió dels diners quedés a les nostres mans seria una eina formidable de cara a aquest objectiu.
    Respecte a això que dius de que la independència seria bona encara que no fos volguda per la majoria, admeto que em considero demòcrata abans que independentista i que no vull una independència a la qual s’hi oposés la majoria del poble català. Una de les coses que més menyspreo de l’Estat espanyol és la seva pretensió de saber el que és millor pels catalans, i francament no intentaré imitar-lo.

  20. Lluís,
    A l’estat català podries seguir sent tan demòcrata com vulguéssis. I la gent no és que s’oposi, és que senzillament no es manifesta. Ni a favor, ni en contra. Per tant, tenir una majoria social és del tot indiferent.
    Pel que fa a això que dius dels escenaris, creem-los. La negociació de l’estatut era una oportunat històrica, i ningú no s’ha plantejat ni tals d’utilitzar-la. Era el moment de la ruptura, no de les rebaixes.

  21. Lluís, si jo sóc el primer en defensar la investigació en temes no militars, però això són aspectes que estàs criticant al govern espanyol, i jo no hauria votat (no tenia l’edat per votar) ni al PSOE ni a cap dels grups que li dóna suport.
    El que és important és treballar per les persones, com fan a moltes comunitats autònomes, i deixar la propaganda i les coses innecessàries per quan realment els problemes de la gent estiguin solucionats.

  22. Rom_Muntaner:
    Un estat català proclamat i consolidat sobre una Catalunya on només el 36% de la gent està a favor de la independència seria un estat creat de manera antidemocràtica, per collons, d’una manera no gaire diferent a com l’Estat espanyol assegura la seva unitat.
    Però és que a més, una independència per nasos, per fets consumats, no és només immoral (des del meu punt de vista) sino que és objectivament imposible donades les condicions actuals. Et torno a repetir: tenint a l’Estat espanyol en contra, a la UE més aviat en contra, i al mon en la indiferència, ¿com esperes construïr la independència si no és guanyant una majoria social que estigui a favor de la independència?
    I finalment, et dono la raó en una cosa: la negociació de l’Estatut no era el moment de les rebaixes. Per això, estic content de que ERC rebutgi el pacte de la vergonya: perquè no és moment de rebaixes. Però no veig que te això a veure amb el que estavem discutint.

  23. Xavier Martín:
    El presupost d’R+D militar era ja dels primers del mon en l’epoca Aznar, i si no m’equivoco una de les promeses del PSOE va ser que es reduiria el presupost de defensa. En lògica amb el que dius, els hauries d’haver votat a ells, i posteriorment haver-te indignat per la seva falta de paraula.
    I en segon lloc no entenc això de que “l’important és treballar per les persones com fan a moltes comunitats autònomes”. A veure, siguem una mica més clars: que entens per “treballar per les persones”, a quines comunitats dius que ho fan, i quins exemples concrets pots donar d’aquest “treballar per les persones” que es donin a aquestes comunitats autònomes i no a Catalunya. I, també, que és el que entens per “propaganda i coses innecesaries” que segons tu es donen a Catalunya però no a aquestes comunitats autònomes. Igual, quan examinis detingudament tot això, t’adones de que les diferencies no son tan grans, globalment parlant. I que fins i tot hi ha autonomies mes “propagandístiques” que la nostra…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s