Els “xarnegos” independentistes

Ahir Jordi Sevilla sortia del silenci autoimposat pel debat de l’Estatut utilitzant la paraula “xarnego” per explicar al líder de CCOO perquè creia que Montilla no podia ser candidat a la Presidència de la Generalitat. Feia molts anys que no sentia aquesta paraula per part d’algú que se li suposa certa capacitat intel·lectual, i aquestes declaracions ens confirmen que els qui defensen la unitat d’Espanya són els qui insisteixen en assenyalar amb el dit l’origen de les persones que vivim a Catalunya, i que es pensen que només els qui tenen l’ascendència familiar d’origen exclusivament català poden ser independentistes.

Doncs la realitat desmenteix aquest pensament, tant extés en la classe política espanyola i al qual es refereixen sovint certs mitjans de comunicació de la “caverna”. A les JERC som molts els qui tenim pares, mares o avis que van nèixer fora de Catalunya i que van venir al nostre país per viure millor. I, a vegades, alguns d’Espanya i alguns conservadors a Catalunya han qüestionat el nostre independentisme perquè tenen una visió ètnica i “de sang” de la identitat nacional. Nosaltres, en canvi, creiem en una identitat nacional basada en la ciutadania, mirant al futur i no al passat. No demanem a ningú d’on ve, sinó a on vol anar.

Els meus avis materns, per exemple, van marxar de la terra on van nèixer perquè volien viure millor. Van venir a Catalunya a fer el no podien fer a la seva terra d’origen: treballar,treballar i treballar. Van fer un esforç brutal per pujar la família, sense perdre la identitat d’origen i també incorporant el català com una llengua més. Sempre he estat i estic molt orgullós de la suor que van deixar anar els meus avis perquè les seves filles i els seus néts tinguessin un futur millor. I no accepto que algú digui que els qui tenim ascendència andalusa, murciana, extremenya o gallega de primera, segona o tercera generació no podem ser independentistes, o no podem aspirar a representar dignament Catalunya, sigui aquesta persona que ho digui espanyolista com el ministre Sevilla o independentista, o autonomista.

El nostre país no mira la sang, mira la voluntat d’anar junts. De la mateixa manera, tampoc accepto els qui utilitzen l’origen familiar de molts de nosaltres per autoproclamar-se, com la FECAC, representant dels catalans d’Andalusia, o andalusos de Catalunya, per mantenir negocis privats a la Feria de Abril. Per aquesta raó, em sento plenament identificat amb la feina dels Altres Andalusos, l’associació que ha nascut per fer veure la pluralitat existent a casa nostra i per treure la defensa de la cultura andalusa del “guetto” en què uns i altres l’han volgut ficar. Perquè precisament, aquesta cultura ja és cultura catalana, perquè el nostre país s’ha anat construïnt de la barreja, incorporant cada dia que passa nous ingredients.

La realitat és tossuda, i segurament molts dels qui es pensen que l’independentisme és una cosa identitària, folklòrica i etnicista, quedarien parats de conèixer on van nèixer els avis o pares dels independenistes d’avui, començant pel mateix Carod-Rovira i acabant amb la meva secció local i passant per la direcció nacional de les JERC.

El nostre és un projecte de benestar i justícia social, i no podem tolerar polítics que volen posar barreres dins de Catalunya en base al cognom que tenim. Endavant amb els independentistes que tenim cognoms com Garcia, Moreno, Suàrez, Montero, Anguita, Pérez, Palomar o Rodríguez. És la nostra diversitat, el nostre independentisme d’arrel republicana i no etnicista el que els fa por. Perquè veuen que, més enllà d’on venim, som independentistes perquè independència és més benestar, més justícia, més llibertat.

5 pensaments sobre “Els “xarnegos” independentistes

  1. Hi haurà un dia en que seré feliç. I em treure el barret davant els polítics. Serà quan deixin de criticar-se els uns als altres pel que fan o deixen de fer, o diuen o deixen de dir. Aquell dia en que la política ja no sigui una professió.
    Mentrestant m´ho miro amb distància. No obstant he de reconeixer que tot aixó s´ha convertit en uns dels meus passatemps mes divertits. És el meu “corazon corazon” particular. La capacitat d´emetre ximpleries per hora és sorprenent.
    May the force be with you

  2. Molt bó aquest bloc en general i m’ha agradat molt l’article “Els xarnegos independentistes”, sobretot la frase: ” una identitat nacional basada en la ciutadania, mirant al futur i no al passat.”
    Salud i independència companys, des de Mallorca!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s