“El Estatuto según Ferraz”, en fascicles a El País

Edición en PDF

Sembla que una de les noves
col·leccions de fascicles és “El Estatuto según Ferraz”, que es pot adqurir diàriament
amb el diari El País. A través d’aquests fascicles, el PSOE i el govern
espanyol va desgranant quines són les seves propostes alternatives al text de l’Estatut.
Mirant els fascicles que tenim, la cosa va malament.

[@more@]

A part pel fet de la banalització de la
discussió sobre la nostra sobirania que està portant a terme el PSOE amb les
filtracions a la premsa, l’escenari és preocupant perquè les alternatives del
govern espanyol es situen a les antípodes de la voluntat del poble català. En
primer lloc, pel que fa al finançament, Pedro Solbes proposa seguir amb “el
peix al cove”, és a dir, augmentar la cistella d’impostos però sense canviar de
model. Res d’agència tributària, res de quota de solidaritat, res de transparència
fiscal. Pel que fa a les competències, no hi ha ports ni aeroports, ni
carreteres principals, ni immigració, ni educació, ni gestió compartida de la
seguretat social. I no parlem del terme nació, l’única part en blanc.

El que també és preocupant és el
silenci del PSC sobre les propostes del PSOE. Només el president Maragall ha
deixat clar que la proposta Solbes és innacceptable. On és el PSC? Com es pensa
presentar davant la societat catalana si accepta la proposta del govern
espanyol? Quina dignitat política els resta als seus diputats al Parlament de
Catalunya que van donar suport a l’Estatut? Davant d’un hipotètic immobilisme
del PSOE amb la seva proposta, i una eventual retirada del projecte de l’Estatut,
el PSC tindria un gran problema (electoral, sobretot).

I finalment, el que ens demostra
que tenim una classe política provinciana és l’actitud de Convergència i Unió. S’han
negat durant setmanes a una cimera del “quadripartit”, violant el principi
estratègic d’unitat d’acció en la negociació. Després del fracàs de l’oferiment
de Mas a Zapatero com a aliat estable a nviell estatal, deien que no era el
moment de reunir-se amb el PSOE. I amb el que va de setmana s’hi ha reunit dos
cops. I de mentres, els seus dirigents obsessionats en senyalar a ERC com a
culpable de tots els mals (“Com una plaga de llagostes” ha dit el profeta Duran
i Lleida).

Els propers dies són decisius. Demostrem
si de veritat som una nació si es negocia amb mentalitat de nació. Si no es així,
i en el seu moment oportú, la ciutadania haurà de canviar els polítics que no
tenen mentalitat de nació per uns que sí que en tenen. Ara no és l’hora dels
partits, ara és l’hora de defensar el dret de Catalunya a decidir. I vam
decidir el 30 de setembre, malgrat alguns els pesi.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s