27 anys després, cal reformar-la. Si ens deixen, clar.


Constitucion

[@more@]

1. Reconeix la monarquia com a forma d’estat. La democràcia ha de començar per dalt de tot.

2. Prohibeix el dret a l’autodeterminació. El Parlament de Catalunya ha aprovat diverses resolucions (la primera el 1987) on no renuncia a exercir aquest dret reconegut per l’ONU, en els tractats que Espanya ha firmat.

3. No té en compte el reconeixement social de l’homosexualitat, parlant només de matrimoni, ni tampoc de les parelles de fet. Tot i que la llei del matrimoni homosexual sigui constitucional, cal deixar clar que un estat és per a tots els qui hi viuen.

4. No ha articulat el seu ordenament jurídico-administratiu tenint en compte la integració de l’Estat Espanyol a la Unió Europea, fet que va passar el 1986. Els europeistes nacionalistes espanyols, només per això, haurien de defensar una reforma.

5. L’exèrcit és el garant de la unitat d’Espanya. Però no estàvem un estat democràtic?

6. Hi ha una llengua, el castellà, oficial arreu. Les altres, només als territoris i per segons què. Cal la igualtat legal entre totes les llengües de l’estat.

7. No recull la nova realitat fruit de la immigració, que és una oportunitat que no podem deixar perdre. La societat canvia, i les lleis perquè no?

8. Prohibeix la federació entre Comunitats Autònomes, obligant-nos a seguir amb els mateixos límits que als anys 80. I si els ciutadans de dos territoris decideixen que és més oportú unificar-se per gestionar millor els seus recursos? Anticonstitucional.

9. Decreta la indissolublitat de la "nació espanyola". El dret a decidir dels ciutadans no importa.

10. Obliga al servei militar, derogat des del 1996. (Una llei potser anticonstitucional votada pel PP). Cal actualitzar-la als nous temps.

I finalment, una reflexió. Hi ha una majoria de la societat catalana que vol una reforma constitucional per avançar cap a un estat federal plurnacional. Alguns ho volem com a punt i final, i altres (ERC, JERC) com a punt de partida cap a l’estat propi. Però la reforma és pràcticament impossible perquè precisa de l’acord amb el PP, mentres aquests últims segueixin tenint el nombre de vots important a Espanya com fins ara. La Constitució, avui per avui, és irreformable.

Fermesa, doncs, en defensa de la integritat de l’últim estatut possible. Després, en comptes de perdre el temps intentant convèncer la dreta espanyola d’un canvi constitucional, millor apostem junts per una majoria social per l’autodeterminació. Perquè davant de majories democràtiques i proclames legítimes, cap Constitució és sagrada, ni cap llei pot parar la voluntat de la gent.

P.D.: Dimarts, 6 de desembre, dia de la Constitució. Dijous 8 de desembre, Immaculada Concepció, festa perquè és la patrona de l’exèrcit, segons Vilaweb. Potser si el PP impedeix el consens per canviar la Constitució, intentem canviar les festes per unes més democràtiques i representatives.

2 pensaments sobre “27 anys després, cal reformar-la. Si ens deixen, clar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s