El bram de la caverna

A continuació transcric un article que vaig publicar a El Punt el 4 de novembre passat.

El bram de la caverna

Més
enllà de la reacció visceral, la resistència de la caverna espanyola al
nou estatut descobreix el temor a perdre uns privilegis que, de manera
gairebé ininterrompuda, han tingut des dels Decrets de Nova Planta
L’aprovació de la proposta de reforma de l’Estatut
d’Autonomia del Principat de Catalunya, que suposa un avanç en
l’autogovern però neix limitada per la mateixa Constitució, i
l’admissió a tràmit per part del Congrés, han despertat la
catalanofòbia estructural de diversos sectors de la societat espanyola.

[@more@]

Aquesta vegada, la manca de cultura democràtica d’Espanya ha sortit a
la llum superant de llarg els insults, amenaces i atacs rebuts en els
darrers mesos per esdeveniments com el retorn dels papers de Salamanca,
l’escàndol de Fresno o l’opa de Gas Natural sobre Endesa. La dreta
espanyola (que domina el PP, però també part del PSOE) s’ha aixecat en
peu de guerra contra una proposta democràtica aprovada pel 90% dels
diputats al Parlament del Principat, pròpia d’un estat democràtic on
l’acceptació de la discrepància i el dret a proposar hauria de ser un
principi irrenunciable.

Més enllà de la reacció visceral, la
resistència de la caverna espanyola descobreix el temor a perdre uns
privilegis que, de manera gairebé ininterrompuda, han tingut des dels
Decrets de Nova Planta. Ja ho deia José Antonio Primo de Rivera, en un
míting de la Falange Española el 1936 quan afirmava que «entregar
estatutos a regiones minadas de separatismo; multiplicar con los
instrumentos del Estatuto las fuerzas operantes contra la unidad de
España; dimitir la función estatal de vigilar sin descanso el
desarrollo de toda la tendencia a la secesión es, ni más ni menos, un
crimen
». És la continuació històrica, les mateixes paraules, que
dia rere dia surten de la boca d’un exministre del PP, algun president
socialista d’alguna comunitat autònoma, o d’algun tertulià de la COPE.
El discurs antidemocràtic de la sacralització de la unitat d’Espanya va
més enllà de la bandera, el toro i les banyes, i avui s’ha estès en
àmbits que mai imaginaríem. Fa poques setmanes, un dels membres del
consell d’administració d’una gran constructora estatal gairebé
insulta, parlant de l’Estatut, un directiu català en una reunió de
treball.

Fa uns dies, a Getafe, simpatitzants del PP i del PSOE
s’agredien mútuament, uns perquè defensen rebutjar l’Estatut i els
altres perquè el que volen és retallar-lo (com si no fos la mateixa
cosa, si fa no fa). El fet que el president del Banc d’Espanya, els
dirigents estatals del sindicalisme buròcrata espanyolista, la patronal
o fins i tot algun bisbe ataquin l’Estatut ens il·lustra la gran
quantitat de privilegis que no volen perdre. El model d’estat modern
espanyol construït des del segle XVIII s’ha basat en unes constants
històriques: el manteniment d’uns privilegis de les elits estatals i
els intents de desestructuració nacional, econòmica i social dels
Països Catalans. Ahir eren el cadastre (imposat a Catalunya com un
càstig per part de Felip V) i la prohibició de comerciar amb Amèrica, i
avui és l’espoli fiscal. Ahir era la prohibició de l’ensenyament en
català i avui és l’oposició a la igualtat legal entre les llengües
catalana i castellana. Ahir eren les lleves forçades a l’exèrcit i avui
és la precarietat laboral aguditzada per als joves catalans. D’aquest
model d’estat, en viu avui un sector de l’economia de serveis
instal·lada a Madrid, que fa negoci amb la dinàmica centrífuga de presa
de decisions dels poders polítics i les grans corporacions
empresarials, talment com abans en vivien els hidalgos o
cortesans de la monarquia. A l’altra cara de la moneda, els joves
catalans patim un augment de la precarietat laboral, agreujat per la
manca de poder polític i un finançament insuficient. Això es tradueix
en un dèficit de polítiques socials, ja siguin en l’àmbit de
l’ensenyament, la inserció laboral o l’habitatge. El manteniment dels
privilegis de les castes altes de l’Estat ha provocat la inexistència
per a la societat catalana -i en concret per als sectors juvenils- d’un
estat que ens defensi dels perills del lliure mercat i la seva fase
actual, la globalització econòmica i la precarització de les nostres
vides.

El nou estatut, amb un augment de les competències (en ports
i aeroports, immigració, poder judicial, etc.), el nou finançament que
decreta el funeral de l’espoli fiscal i el marc català de drets i
llibertats trenca els privilegis que hem esmentat al llarg d’aquest
article. Per tal de perpetuar-los, des de Madrid estan preparant les
retallades al projecte de nou estatut per al Principat. Ara és el
moment de la mobilització social i la fermesa de les forces polítiques
per defensar la integritat del text aprovat per la pràctica totalitat
de la voluntat democràtica del poble català. Perquè volem més benestar
i una millora de les condicions de vida, perquè volem l’estatut sencer,
perquè mereixem respecte, aturem la retallada.

2 pensaments sobre “El bram de la caverna

  1. Entre els blocaires, ens hem inventat el terme CATosfera, que ja surt indexat al Google (el nostre déu)
    I una cosa, Pere, amb tot el bon rotllo, un bloc no és un web, ni crec que hagi de ser un apèndix de la pàgina “oficial”. Un bloc, per triomfar, ha de ser dinàmic i interactiu, amanit amb tocs personals. Agafa els temes roents i no defugis la polèmica. Visita i polemitza amb altres blocaires, sobretot els que tenen més visites (deixa-hi el teu comentari i el teu enllaç! molt important)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s