No pensis en una Alícia!

Recordeu ara fa uns anys, durant els moments més durs de l’administració Bush als Estats Units, quan es va publicar el llibre “No pensis en un elefant!” de George Lakoff? Aquell llibre, que va esdevenir manual de capçalera dels estrategs del Partit Demòcrata als EUA i de bona part dels spin doctors també de casa nostra, explicava que la victòria política de Bush i la seva hegemonia política es basava en què prèviament els republicans americans havien aconseguit delimitar el marc de referència del debat polític i social.
Aquesta idea -que també havia estat objecte de reflexió d’Antonio Gramsci quan deia que la victòria ideològica és el primer pas cap a la victòria política- i el llibre de Lakoff haurien de recuperar-se per analitzar les conseqüències polítiques del pacte entre CiU i PP sobre els pressupostos de la Generalitat. El preu del Partit Popular per recolzar els comptes del 2012 no ha estat un canvi substancial en l’orientació del pressupost, sinó la inclusió en l’agenda política dels temes “estrella” dels nacionalistes espanyols.
En el mateix ple en què es van acceptar a tràmit en els pressupostos, PP i CiU van acordar una moció en la que el govern es comprometia a estudiar el tancament de les delegacions a l’exterior (i que vam denunciar àmpliament), i en el mateix en què finalment s’aprovaven els pressupostos, CiU i PP acordaven una modificació de la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que residualitza el paper de TV3 i Catalunya Ràdio, aquesta última assumint a més una reducció progressiva de la publicitat fins a suprimir-la del tot.
En tots aquests casos, després de l’acord amb el PP, el govern han fet seva aquella màxima del Comte de Romanones, quan dia allò de “vostès facin les lleis, que jo faré els reglaments”, i afirma que aquests acords no s’aplicaràn perquè el dia a dia està en mans de CiU. Més enllà de si aquests acords tindran efectes pràctics o no (que en tenen, evidentment), aquesta actitud de CiU contribueix a modificar el marc de referència de la política catalana per adaptar-lo a l’agenda política del PP. Aquest és el gran perill de la geometria unidireccional del govern Mas: canvieu el títol del llibre de Lakoff, traieu l’elefant i poseu-hi el PP i veureu els riscos als que ens aboquen les darreres decisions.

Read Full Post »

L’estelada al Parlament

Aquest matí a la Comissió de Justícia, Dret  i Seguretat Ciutadana del Parlament de Catalunya hem debatut una proposta del Grup Mixt que demanava un posicionament contrari a la presència de la bandera estelada als ajuntaments, on he intervingut en nom d’ERC i també del PSC i ICV, que han subscrit el nostre posicionament. És un nou episodi de l’obsessió nacionalista espanyola de Ciutadans, que compta amb un full de serveis sobre aquestes qüestions força llarg (demanant la presència de la bandera espanyola arreu, i oblidant-se de les absències de la senyera als edificis oficials espanyols), i que -evidentment- mai ha posat el crit al cel quan s’han col·locat altres banderes (del Tíbet, de l’alliberament gai, etc.) com a domassos als Ajuntaments.

Observant la proposta, el pensament veritable de Ciutadans es visualita en l’exposició de motius, quan esmenta l’estelada com un “símbolo independentista contrario a la normativa vigente“, com si fos una bandera il·legalitzada. I el debat ha girat al voltant d’aquesta qüestió: és absolutament legítim que els ajuntaments que així ho acordin democràticament exposin l’estelada al seu balcó, i aquests acords no generen cap tipus d’”alteración de la convivencia” -com afirmen els diputats nacionalistes espanyols- sinó que el que ho genera és la prohibició de la llibertat expressió.

La proposta, com no podia ser d’altra manera, ha estat rebutjada per tots els diputats de la Comissió excepte els representants del Partit Popular i el Grup Mixt.

Read Full Post »

Aprovada la Llei de l’Oficina Antifrau

El ple del Parlament de Catalunya d’avui ha aprovat la Llei de l’Oficina Antifrau, una normativa pionera que permetrà crear un organisme independent, amb un director elegit pel Parlament, que investigarà i inspeccionarà l’ús i destinació irregular de fons públics, amb la voluntat de prevenir el frau i la corrupció a les institucions públiques de Catalunya (Govern de la Generalitat, Parlament, administració local).

Val a dir que fins a arribar a l’aprovació d’avui ha calgut recórrer un camí llarg, en primer lloc per superar les dificultats jurídiques inherents a qualsevol innovació institucional, i en segon lloc per les resistències dels dos grans partits, PSC i CiU, a la creació d’aquest organisme. Finalment, amb el suport dels diputats d’ERC, PSC-Cpc, ICV-EUiA i Grup Mixt s’ha aprovat la llei, que ha comptat amb la oposició de CiU i PP. Lamentablement, aquests grups han perdut l’oportunitat de sumar-se a una majoria que persegueix eliminar qualsevol dubte sobre actuació irregular en l’administració de la Generalitat i de l’administració local.

L’Oficina Antifrau va ser una proposta programàtica d’Esquerra que es va incloure en els dos acords de govern formalitzats des del 2003. La nostra condició de partit republicà ens va portar a acabar, al Congrés de Diputats, amb els donatius anònims als partits polític a partir d’una iniciativa legislativa nostra, i ara ens ha portat a instaurar un organisme pioner per prevenir i perseguir la corrupció a les institucions catalanes.

L’aprovació d’aquesta llei no hagués estat possible sense la fermesa d’Esquerra i la tenacitat del diputat i amic Xavier Vendrell. Tantes vegades calumniat, en Xavier és una persona honesta al servei dels seus ideals polítics, entre els quals es troba la lluita contra el frau i la corrupció. Ell mateix ha dit que avui era el dia més feliç de la seva vida parlamentària. M’atreveixo a dir que també és el dia en què la tenacitat, l’honestedat i la valentia s’han vist reconeguts en l’aprovació d’una llei.

Per cert, a la web del Parlament podreu trobar, en les properes hores, el text complet de la llei aprovada avui.

Read Full Post »

La Generalitat no farà els laterals de la C-32 al Maresme

Ho va anunciar ahir el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, a Montgat: es retira la proposta (compartida amb el Ministerio de Fomento) de construir uns laterals amb dos carrils per cada sentit a banda i banda de la C-32 al seu pas pel Maresme. Des del Maresme, la gent d’Esquerra havíem rebutjat la proposta i apostàvem –i apostem ara més que mai- per aprofitar el necessari trasllat de la N-II al Baix Maresme per construir una nova xarxa de mobilitat basada en el transport públic, el rescat de peatges i la millora de la xarxa viària existent abans de construir una nova via. Per això, vam impulsar la campanya “Per un nou model de mobilitat al Maresme” i des del Parlament hem treballat, tant amb propostes de resolució com amb converses directes amb el mateix conseller o el secretari de Mobilitat, Manel Nadal, per tal de mostrar el nostre rebuig a aquesta infraestructura i acostar el Departament de Política Territorial a les nostres posicions.

I ho hem aconseguit. La decisió de descartar els laterals i donar-se dos anys per definir un nou projecte, a partir del consens polític i territorial, és una primera victòria, un primer pas. Una primera victòria no d’Esquerra, sinó de la ciutadania maresmenca, a la qual hem contribuït amb la mobilització i l’actuació institucional.

Evidentment, ara toca definir l’alternativa a la N-II, i ho hem de fer amb la màxima celeritat possible, ja que si bé els laterals eren una proposta absolutament rebutjable, cal respondre amb urgència a la necessitat de reordenar la mobilitat a la comarca. Nosaltres tornem a posar sobre la taula les nostres propostes:

1. Donar prioritat al transport públic, millorant la xarxa ferrioviària i el transport públic per carretera.
2. Fer gratuïts els peatges de la C-32 per als veïns i veïnes del Maresme.
3. Convertir l’actual N-II en una via cívica.

Un cop acordat això, es pot avaluar la conveniència o no de construir una nova via de comunicació, sempre amb el consens territorial i polític i procurant el mínim impacte ambiental.

Però més enllà del futur, avui és un dia per demostrar que la mobilització i l’actuació institucional, quan van de bracet, ajuden a obtenir èxits. Una mostra del què ha de ser encara molt més la praxis polític d’Esquerra: partit de lluita i de govern.

Read Full Post »