Dissabte passat vaig acompanyar a en Joan Ridao a la trobada que la candidatura Gent d’Esquerra vam fer amb la militància del País Valencià, per exposar les nostres propostes per al país i el partit de cares al proper Congrés.
Sempre hi he tingut una debilitat, pel País Valencià i la seva gent. En la meva etapa de portaveu nacional a les JERC sempre vaig procurar que l’organització actués amb mentalitat nacional (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó) i, malgrat que tots (i jo el primer) som víctimes de les fronteres imposades pels Decrets de Nova Planta, crec que en aquesta qüestió vam estar a l’alçada. Avui, gràcies a l’esforç de la militància de les JERPV encapçalades per l’Anna Peña, aquesta és una de les federacions territorials amb més presència del jovent independentista.
Però tornem a dissabte passat. Una bona colla de militants (jo diria una vuitantena) van rebre’ns a l’Octubre, aquella joia de cultura i pensament al centre de València, on va tenir lloc el dinar i la reunió després. Molts temes van sortir a debat: la necessitat d’enfortir el partit, de descentralitzar-lo, de dotar de més autonomia les federacions del País Valencià, les Illes i la Catalunya Nord; les repercussions de l’acció al govern del Principat a la resta de la nació, etc. I una preocupació: que no torni la C al logo d’Esquerra, que va dificultar durant anys el treball del partit a les comarques del sud, oferint carnassa als qui ens acusaven de paracaigudistes.
I un finalment, ens van traslladar un prec que assumim i compartim: sabent que els diferents territoris de la nació tenen ritmes també diferents, que no deixem ningú pel camí. I no ho farem. I per això volem un partit verdaderament nacional, que tingui tot el país al cap a l’hora de prendre decisions. Perquè aquesta és la millor manera de construir els Països Catalans.
En aquestes setmanes pre-congressuals, la Gent d’Esquerra seguim fent el que fem sempre: territori amunt i avall, visitant seccions locals i regionals, parlant del futur i posant solucions al present. Hem obert un espai al Flickr perquè conegueu quines reunions es van fent pel territori per presentar la candidatura.
L’economia mundial viu una etapa de crisi, desencadenada per l’explosió de la bombolla de les hipoteques subprime als EUA, des de fa més de mig any. Als Països Catalans i l’estat espanyol, a aquesta crisi financera s’hi afegeix una crisi de sobreproducció del sector immobiliari agreujada per la dinàmica especulativa dels darrers anys (en Marc Vidal en fa una descripció 







