D’ERC només n’hi ha una

from www.3cat24.cat posted with vodpod

Xobni, una excel·lent eina per Outlook

Pels qui tenim l’Outlook com a gestor de correu electrònic, des de fa poques setmanes hi ha una eina que és imprescindible si el nivell de trànsit dels nostres e-mails és de desenes al dia. L’aplicatiu Xobni és una eina que s’incorpora a l’Outolook i que et permet gestionar de manera molt àgil els teus correus, identificant converses, fitxers intercanviats per usuaris, xarxa de contactes per a e-mails amb molts destinataris, etc.

Realment molt útil, i és gratuït. Aquí trobareu més informació.

Gent d’Esquerra. Vídeo 1

from www.vimeo.com posted with vodpod

Enquesta d’El Periódico: Puigcercós, líder més recolzat per tot l’electorat i pels republicans

Un 34,3% dels votants d’Esquerra prefereixen a Joan Puigcercós com a líder del partit, segons una enquesta d’El Periódico. Puigcercós també guanya entre els electors que no són d’Esquerra, amb un 24% de preferència, fet que situa al candidat a la presidència de Gent d’Esquerra com un actiu que pot facilitar la incorporació de nou electorat al partit.

Les altres opcions per liderar Esquerra queden lluny del suport de Joan Puigcercós: Carod-Rovira es situa a vuit punts per sota, Ernest Benach a dotze punts de diferència, Carretero a vint-i-vuit i Bertran a trenta-tres punts de diferència. Com diu l’article del diari que explica l’enquesta, aquest resultat és després de llegir a l’enquestat totes les opcions. A la pregunta directa, sense definir les opcions, Puigcercós també guanya.

Si a aquesta enquesta hi sumem els més de 2.000 avals que la candidatura de Gent d’Esquerra ha aconseguit, podem dir amb tranquilitat que el nostre projecte cada vegada és més ben acollit, entre la militància i l’electorat.

Però no hem de ser ni autocomplaents ni anar refiats. D’aquí al 7 i el 14 de juny queda molta feina a fer, convèncer molta gent, i visualitzar que el projecte i l’equip de Gent d’Esquerra és el més preparat. Amb joc net, en positiu i fomentant el debat. Així aconseguirem el màxim suport.

Tots i totes a l’1 de maig: convocatòries

Demà és 1 de maig, i com cada any sortim al carrer per defensar la millora de les condicions de treball per al conjunt dels treballadors i treballadores. Malaurdament, als Països Catalans hem de reivindicar, a més, l’assoliment d’un marc propi de relacions laborals, que ens atorgui el dret a decidir sobre com treballem i que no es decideixi des de Madrid o París.

A Barcelona, a la Plaça Goya Esquerra i les JERC homenatjaran Francesc Layret a les 10.30, i comptarem amb les intervencions, entre d’altres, d’Anna Simó (vicesecretària general d’Esquerra) i de Gerard Coca (portaveu nacional de les JERC). Poca estona més tard, a les 11:30, la Intersindical-CSC (que ha obert un bloc amb les convocatòries), el sindicat nacional i de classe dels Països Catalans, també homenatjarà a l’històric sindicalista. A les 12:30, començarem la manifestació des de la plaça Universitat. Tothom hi està convidat.

L’esport escolar al Parlament

Dimarts passat una bona colla de joves responsables d’associacions d’esport escolar dels instituts de Catalunya van venir al Parlament, on van ser rebut pel president del Parlament i diversos diputats. Aquests joves són alumnes d’ESO i Batxillerat d’arreu de Catalunya que han impulsat campionats i equips d’esport escolar als seus centres educatius, i han tingut el suport del govern a través del Pla Català per l’Esport a l’Escola.

Vaig tenir el plaer de rebre’ls en nom del Grup Parlamentari d’Esquerra i de traslladar-los el nostre suport cap a la seva tasca, i el reconeixement de la feina que fan, no només per extendre l’esport entre el jovent, sinó perquè amb això ajuden a obtenir una societat més cohesionada i un país més ben travat.

El Maresme no és només la N-II

La Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Foment van signar ahir un conveni pel qual l’actual N-II al seu pas pel Maresme passava a ser una carretera de la Generalitat i en el que es preveu la construcció d’una carretera d’enllaç entre els diferents pobles de la comarca per la part interior.

Val a dir, en primer lloc, que aquest conveni no sorgeix del no-res. El Maresme, per les seves característiques geogràfiques, demogràfiques i econòmiques, té pendent des de fa anys resoldre la seva mobilitat, tant interna (entre els diferents municipis) com externa (amb Barcelona i Girona). En aquesta comarca on tenim l’autopista de pagament més antiga de l’Estat (el tram Barcelona-Mataró), la solució a la mobilitat no es pot resoldre només a construir una nova via, que si bé pot millorar els trasllats entre municipis, pot suposar una forta agressió a un territori que, amb la urbanització expansiva dels últims anys i amb la construcció de l’autopista fins a Tordera, ja està prou trinxat. Fa anys que els ajuntaments i el consell comarcal treballen amb diferents propostes sobre la mobilitat, que inclouen inversions en carreteres, ferrocarril i la resta del transport públic.

És per aquestes raons que, si bé ens hem de felicitar perquè finalment la N-II es treu de vora mar i hi ha la oportunitat de construir una via d’enllaç entre els diferents municipis del sud de la comarca, hem d’alertar que la solució a la mobilitat del Maresme no es pot fer només pensant en carreteres, sinó que s’ha d’abordar d’una manera global. Abans de la construcció d’una nova via paral·lela a l’autopista s’haurien de portar a terme altres inversions tant o més necessàries:

- Millora del transport públic, sobretot entre els pobles del sud de la comarca i Barcelona, augmentat la freqüència d’autobusos en hores punta i creant un carril exclusiu per a autobusos i vehicles d’alta ocupació a l’autopista C-32.

- Augment de la freqüència de trens, desdoblament de la via del tren d’Arenys de Mar fins a Blanes (en aquells llocs on sigui possible, o prendre l’alternativa del tren interior) i connexions directes Mataró-Barcelona, sobretot de cara als pobles del nord de la comarca, així com millorar la connexió amb Girona.

- Gratuïtat del peatge (o creació d’un peatge “simbòlic” amb finalitats dissuassòries) per als veïns i veïnes de la comarca, tal com s’ha fet fins ara amb la gent del municipi d’Alella.

Sense aquestes mesures, la solució que proposen el Departament d’Obres Públiques i el Ministeri de Foment no té sentit, perquè li falta la ubicació en un plantejament integrat i global de la mobilitat a la comarca. Així li vaig plantejar al conseller Joaquim Nadal i així treballarem els propers mesos des d’Esquerra-Maresme, als municipis, al consell comarcal, i al Parlament. Perquè el Maresme és molt més que la N-II.

Bon Sant Jordi!

Un partit per a tota la nació

Dissabte passat vaig acompanyar a en Joan Ridao a la trobada que la candidatura Gent d’Esquerra vam fer amb la militància del País Valencià, per exposar les nostres propostes per al país i el partit de cares al proper Congrés.

Sempre hi he tingut una debilitat, pel País Valencià i la seva gent. En la meva etapa de portaveu nacional a les JERC sempre vaig procurar que l’organització actués amb mentalitat nacional (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó) i, malgrat que tots (i jo el primer) som víctimes de les fronteres imposades pels Decrets de Nova Planta, crec que en aquesta qüestió vam estar a l’alçada. Avui, gràcies a l’esforç de la militància de les JERPV encapçalades per l’Anna Peña, aquesta és una de les federacions territorials amb més presència del jovent independentista.

Però tornem a dissabte passat. Una bona colla de militants (jo diria una vuitantena) van rebre’ns a l’Octubre, aquella joia de cultura i pensament al centre de València, on va tenir lloc el dinar i la reunió després. Molts temes van sortir a debat: la necessitat d’enfortir el partit, de descentralitzar-lo, de dotar de més autonomia les federacions del País Valencià, les Illes i la Catalunya Nord; les repercussions de l’acció al govern del Principat a la resta de la nació, etc. I una preocupació: que no torni la C al logo d’Esquerra, que va dificultar durant anys el treball del partit a les comarques del sud, oferint carnassa als qui ens acusaven de paracaigudistes.

I un finalment, ens van traslladar un prec que assumim i compartim: sabent que els diferents territoris de la nació tenen ritmes també diferents, que no deixem ningú pel camí. I no ho farem. I per això volem un partit verdaderament nacional, que tingui tot el país al cap a l’hora de prendre decisions. Perquè aquesta és la millor manera de construir els Països Catalans.

Gent d’Esquerra: carretera i manta!

En aquestes setmanes pre-congressuals, la Gent d’Esquerra seguim fent el que fem sempre: territori amunt i avall, visitant seccions locals i regionals, parlant del futur i posant solucions al present. Hem obert un espai al Flickr perquè conegueu quines reunions es van fent pel territori per presentar la candidatura.

Queden dues setmanes per finalitzar la recollida de signatures. Si encara no ho heu fet, descarregueu-vos el full de signatures per Joan Puigcercós a la presidència i per Joan Ridao a la secretaria general. Quan els tingueu plens aviseu-nos a info@gentdesquerra.cat i us els passarem a recollir. Bona campanya!