Crisi del totxo

L’economia mundial viu una etapa de crisi, desencadenada per l’explosió de la bombolla de les hipoteques subprime als EUA, des de fa més de mig any. Als Països Catalans i l’estat espanyol, a aquesta crisi financera s’hi afegeix una crisi de sobreproducció del sector immobiliari agreujada per la dinàmica especulativa dels darrers anys (en Marc Vidal en fa una descripció molt recomanable), que ha provocat que per primera vegada en una dècada el valor real dels habitatges baixi (notícia). Però no s’acaba aquí: les dificultats en el crèdit privat per accedir a l’habitatge ha provocat un augment de la demanda de lloguer (notícia), els preus del qual no paren de pujar.

Quina és, doncs, la solució? És evident que, en el marc d’una economia globalitzada (sobretot comercialment i financerament), ningú pot restar immune als canvis de cicle econòmic, però sí més ben protegit. Canviar l’economia del totxo per l’economia de la innovació i l’alta tecnologia seria un bon camí, i això requereix l’acord de bona part dels agents econòmics i institucionals per avançar tots junts en aquesta direcció. Precisament, això és el que s’està fent des del departament d’Innovació, Universitats i Empresa, amb la proposta de Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació.

Programa marc de Gent d’Esquerra

La candidatura de Gent d’Esquerra per al proper congrés nacional d’ERC hem presentat aquest matí el programa marc, que conté les propostes que anirem desgranant d’aquí al 7 de juny. El programa, al qual es sumaran noves propostes, estableix clarament els objectius estratègics i els canvis a realitzar dins el partit després del 25è Congrés d’Esquerra.

Podeu consultar el programa complet aquí.

Nova web de Gent d’Esquerra

Des d’avui ja està activa la versió 2.0 de la web de Gent d’Esquerra. En el nou format podreu trobar les propostes polítiques, notícies (amb comentaris), el llistat de blocs de Gent d’Esquerra, vídeos, documents, la candidatura, etc.

Volem que sigui un espai obert a totes i tots per afrontar  el debat que té Esquerra davant, i ho fem posant sobre la taula les nostres propostes polítiques i la nostra garantia: els candidats a la presidènca i la secretaria general d’Esquerra, en Joan Puigcercós i en Joan Ridao.

Seguirem fent bullir el debat a la xarxa d’aquí fins al 7 de juny. De moment, si voleu, podeu afegir-vos al grup del Facebook de suport a Gent d’Esquerra.

Nació de peatges

Sense estat, però amb peatges. Extret de l’Esquerra Nacional 91.

Esquerra vota no a la investidura de Zapatero

Ni publicació de les balances fiscals ni desenvolupament de l’Estatut. Ni solucions per l’aigua ni polítiques socials ambicioses. Ridao, Tardà i Canet han fet el que havien de fer: votar no a la investidura de Jose Luis Rodríguez Zapatero com a president del govern espanyol.

Perquè signaré per Joan Ridao per secretari general d’Esquerra

A la web de Gent d’Esquerra podeu descarregar-vos els formularis per signar per Joan Ridao com a candidat a la secretaria general i per Joan Puigcercós com a candidat a la presidència d’ERC. Jo signaré per tots dos, i avui m’agradaria compartir les raons que em porten a signar per Joan Ridao:

- Vull un secretari general amb experiència dins el partit però que aporti renovació. Joan Ridao té experiència a Esquerra (va ser militant de les JERC, regidor, conseller comarcal i diputat al Parlament i ara és diputat al Congrés), però mai ha format part d’allò que se’n diu “l’aparell”, és a dir, mai ha portat la maquinària interna. Un nou model de partit passa per algú que no ha estat ni secretari d’organització, ni d’imatge i comunicació ni de política municipal al capdavant del partit.

- Vull un secretari general que aporti rigor i capacitat de treball. De tots i totes és coneguda el rigor i autoexigència de Joan Ridao a l’hora de treballar, només cal recordar la gran feina que va fer negociant l’estatut al Parlament de Catalunya i el nivell dels debats a Madrid. I tots l’hem pogut veure en campanya, un nou Joan Ridao que aportava rigor a un partit titllat sovint d’erràtic i impulsiu. I en Joan té una gran capacitat de treball: he pogut comprovar-ho aquest any i escaig al Parlament de Catalunya.

- Vull un secretari general que, a part de fer rutllar la maquinària interna (en Joan és la millor garantia, amb un cap ordenat sense idees de bomber) pugui negociar políticament amb altres partits. De tots els candidats a la secretaria general, és l’únic que pot asseure’s en una taula amb José Montilla o Artur Mas i negociar de tu a tu. No m’imagino cap dels altres candidats fent-ho. I a més, en això, té currículum: va tombar la 3a hora de castellà, va resistir les pressions del PSC per votar a favor del túnel de l’AVE per l’Eixample de Barcelona, ha aturat les bases de la Llei d’Educació…

- Vull un secretari general, finalment, que es cregui la seva responsabilitat i no l’exerceixi des del ressentiment de qui ha perdut un càrrec al partit o al govern. Idees sanes i actitud responsable, neta, dialogant i coherent.

- Vull un secretari general amb capacitat de diàleg per tal que, després del 7 de juny, pugui pactar amb les diferents candidatures perdedores una executiva nacional unitària on totes les sensibilitats hi estiguin representades amb les persones més preparades. I només en Joan Ridao pot fer això.

Si esteu d’acord amb mi, cliqueu aquí i recolliu signatures per poder-nos presentar al Congrés. Quan tingueu el full ple, envieu un correu a info@gentdesquerra.cat i us ho passarem a buscar.

10 raons per una candidatura unitària del catalanisme a les eleccions europees

Joan Puigcercós anunciava ahir al diari El Punt que proposarà una candidatura unitària del catalanisme a les eleccions europees de l’any 2009, fent d’aquesta idea una de les propostes més interessants de Gent d’Esquerra de cara al congrés d’ERC al proper juny. Hi ha 10 raons per creure en aquesta proposta:

1. Ens permet defensar junts a Europa allò en què hi ha un consens a dins del país: català a Europa, reconeixement de la diversitat, paper de les institucions catalanes en la política comunitària i aprofundiment democràtic.
2. És l’inici d’un camí cap a un nou consens polític basat en l’exercici del dret a decidir com a objectiu i en el concert econòmic com a camí. Les últimes propostes del PSC en finançament i la idea de la Casa Gran del Catalanisme demostren que hi ha un acostament a les posicions de l’esquerra independentista.
3. Espanya ens imposa una circumscripció electoral única a les eleccions europees, per tal de disminuir el pes polític dels partits catalans, gallecs i bascos. Una candidatura unitària catalana permet salvar de facto l’obstacle que PSOE i PP ens han posat.
4. Pot recollir suports des de CiU fins al PSC i ICV, passant per ERC i el conjunt de l’independentisme. Per primera vegada des del 30 de setembre, la unitat pot tornar a ser realitat.
5. L’estatut del 30 de setembre no va ser votat per la ciutadania, sinó que en el referèndum es va votar l’estatut retallat. Amb aquesta candidatura, un programa comú dels partits que van donar suport a l’estatut del Parlament podrà ser votat per la ciutadania.
6. Demostrem una nova manera de fer política. Al país, debat intern i contraposició de propostes. A Europa, tots junts en defensa dels interessos de la ciutadania catalana.
7. Recuperem la Solidaritat Catalana de 1907, que va ser vencedora de les eleccions amb un 67% dels vots, per un moment en què Europa s’està refundant amb el nou tractat europeu.
8. Acumulem en una nova candidatura el 80% dels vots emesos en les eleccions europees del 2004.
9. Noves propostes d’actuació política nascudes dins de l’esquerra federalista (el partit demòcrata de Maragall, Ciutadans pel Canvi, moviments socials…) podrien tenir-hi un lloc preeminent.
10. Permet consolidar un consens necessari per afrontar, el 2010 el concert ecònomic i, el 2014, l’exercici del dret a decidir.

Gent d’Esquerra

L’aprovació del reglament del Congrés d’Esquerra en el Consell Nacional del partit d’ahir ha donat el tret de sortida definitiu en el debat d’idees, projectes i equips que viurà Esquerra en les properes setmanes.

Com diu en Joan Ridao, en els moments difícils és quan hom s’ha de comprometre. I jo ho faig a favor de Gent d’Esquerra, la candidatura encapçalada per Joan Puigcercós i el mateix Joan Ridao, per tres raons:

- Ambició: un projecte ambiciós (el de la independència i la justícia social) es construeix dia a dia, no repetint només dates simbòliques. Això vol dir ser més forts als governs on som presents, enfortir la base municipal del partit i crear xarxa. El 2008 aprovarem la llei de consultes populars, el 2009 proposem una candidatura unitària del catalanisme a les eleccions europees i el 2010 hi haurà una nova política d’aliances basada en l’assoliment del concert econòmic. Només amb propostes concretes recuperarem la credibilitat per recuperar la confiança.

- Rigor: el projecte independentista no es pot construir a base de fum ni propostes irrealitzables a curt termini. Hem de seriosos a l’hora d’analitzar la realitat i ser conscients de la correlació de forces per evitar que es repeteixin els errors de l’estatut (tacticisme i divisió política, frustració, etc). Les propostes que fem des de Gent d’Esquerra són assolibles i ens permeten, des de la convicció dels arguments i la força que tenim, traçar el camí cap al referèndum

- Treball: la majoria social que perseguim no es farà només escrivint llibres o viatjant pel món. Es fa des dels barris, els pobles i les ciutats, fent quilòmetres, convencent a la gent, amb el nostre discurs però també les nostres actuacions, que el projecte independentista és que pot aportar més benestar a la ciutadania. Hem de renovar les estructures del partit per fer-lo més modern, més participatiu, més eficaç i amb més corresponsabilitat. L’aprovació del reglament del Congrés, que instaura el sufragi universal per a tothom, és la primera passa.

Des de Gent d’Esquerra no vendrem fum ni èpica sense continguts. Oferim treball, ambició i rigor, les tres qualitats que necessita l’esquerra independentista per ser majoritària.

A la nostra web podreu consultar un tast de les propostes que posem sobre la taula i descarregar-vos els pdfs per ajudar-nos a recollir signatures.

Actualització 06/04/08 a les 21:30:

Més enllaços que parlen de Gent d’Esquerra:

Anna Simó: Gent d’Esquerra

Lluís Soler: Gent d’Esquerra

Genial article sobre Esquerra

El Periódico de Catalunya publica avui un article de Josep Huguet titulat “L’esquerra inquieta”, on dóna algunes claus del moment que viu actualment Esquerra i de les receptes per seguir avançant. Huguet cita “les frivolitats i les genialitats que sense passar per debats interns dirigents del partit han fet posant en risc el treball rigorós i a voltes gris d’Esquerra” com una de les causes de l’aturada tècnica de l’independentsime, però també les “mancanes organitzatives i de direcció” inherents al creixement que hem tingut en passar de 3.000 a 10.000 militants.

Les receptes, segons Huguet, són aquestes: “Línia estratègica clara, treball dur per l’hegemonia social, coalicions de govern amb programes de canvi estructural que poden variar en funció de la conjuntura, però sempre tenint present l’ADN d’Esquerra: vocació de partit majoritari de govern al servei dels sectors populars”.

Si aquesta és la proposta, jo la compro. I crec que no sóc l’únic.>

Esquerra i el 25è Congrés Nacional

El proper juny, Congrés d’Esquerra. Tocava aquest any (l’últim va ser el 2004, i es fan cada quatre anys), però la direcció va decidir avançar-lo per tal d’afrontar, el més àgilment possible, el debat sobre la davallada de suports electorals i les solucions que s’han de prendre per seguir avançant.

En primer lloc, cal fer un anàlisi acurat de la pèrdua de vots a les darreres eleccions espanyoles. És evident que el bipartidisme ha passat factura i que hi ha hagut un vot útil cap al PSC, però no és menys cert que la major part dels que ens han deixat de votar s’han quedat a casa. I és en aquests, però també sobre els 300.000 que ens han renovat la confiança, en qui hem de centrar la nostra reflexió. Per què s’han quedat a casa? Probablement, molts van anar a votar per primera vegada en molts anys el 2004 per una qüestió d’”emergència democràtica” i van trobar en Esquerra el millor vot contra el PP, altres no han entès o no estan d’acord amb les aliances d’Esquerra a la Generalitat del Principat, i altres ens retreuen el rumb sovint erràtic que hem seguit. Tots tenen raó però cap la té del tot.

En segon lloc, haurem de marcar una estratègia per als propers quatre anys, que ens permeti recuperar la il·lusió. Això es fa amb propostes ambicioses però sense vendre fum. Abans del 2014, ve el 2010, i serà llavors quan Esquerra haurà de fer possible una nova política d’aliances a Catalunya, que no vol dir necessàriament canviar d’aliats però sí dotar-la d’un contingut ambiciós. El concert econòmic gaudeix avui d’un suport majoritari a la societat catalana que l’independentisme ha de liderar. Aquest objectiu a curt termini permetrà una acumulació de forces al voltant de l’esquerra nacional però també aconseguir una victòria que, després de la ressaca estatutària, permeti deixar enrere el català emprenya i que avanci el català ambiciós. Però hem de seguir construint nació amb les parelles lingüístiques, la internacionalització de l’economia, una política social que deixi enrere les exclusions per qüestions econòmiques, etc.

I finalment, hem de fer un nou model de partit. Un partit-xarxa que vagi més enllà d’Esquerra, que generi complicitat de sectors econòmics, socials i culturals. En els darrers anys, Esquerra ha guanyat la batalla ideològica però ha perdut la política perquè no té una xarxa de complicitat prou potent. En altres paraules, hi ha molt vent però tenim poca vela. El nou model d’organització ha de partir de l’excel·lent feina feta en els darrers anys, on s’ha passat d’un partit desestructurat a una organització forta, però no n’hi ha prou. Cal buscar noves formes de participació, crear una xarxa d’entorn social, fer del militant una eina de transformació, i convertir Esquerra en el partit dels pobles, les ciutats i els barris, essent presents a tot arreu.

Només així tornem a posar la credibilitat com a principal capital polític d’Esquerra. Perquè som allò que fem, i fem allò que diem.