La prioritat és el transport públic, no la Ronda Maresme

Qualsevol infraestructura condiciona i defineix un territori, i en determina al futur. Si això és així arreu, encara ho és més al Maresme, on la franja de plana compresa entre la muntanya i el mar, de molts pocs quilòmetres d’amplada, ja conté tres vies de comunicació com la N-II, la C-32 i la via del tren. Si bé és cert que l’augment de població de la comarca i els nous reptes de gestió del territori ens porten a repensar de nou les infraestructures de mobilitat, cal pensar en una solució integral i no amb propostes parcials centrades només en construir noves vies ràpides per al vehicle privat.

Aquest ha estat l’esperit amb què Esquerra ha treballat els darrers anys i que va aconseguir incorporar en gran part a l’acord de mobilitat del Consell Comarcal, que incloïa una sèrie d’actuacions prioritàries en el transport públic, i establia la possibilitat d’una nova via a la comarca només si hi havia consens amb el territori i si estava basada en estudis integrals de mobilitat.

Fa unes setmanes vèiem, però, com el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, encapçalat pel socialista Joaquim Nadal, presentava un estudi informatiu de la Ronda Maresme sense el consens amb el territori, tornant al seu posicionament inicial. Aquesta celeritat en presentar l’estudi informatiu contrasta amb la manca d’actuacions previstes en el transport públic o en el retard i aigualiment de la reducció de peatges per als veïns de la comarca. I sobretot, ha mancat un consens i interlocució amb el territori, començant pels ajuntaments, incomplint els requisits de l’acord de mobilitat per a plantejar una nova via.

Cal entre tots plegats fer les coses molt millor. Amb tota seguretat la resolució de les al·legacions a l’estudi informatiu de la Ronda Maresme es produirà després de les eleccions al Parlament de Catalunya, i ho haurà de fer un nou govern. Per això, des d’Esquerra, si participem d’un govern a la Generalitat, ens comprometem a aturar el projecte, situar com a absoluta prioritat les inversions en transport públic i només impulsar noves infraestructures si no hi ha altra alternativa i només amb el consens del territori  i els municipis.

Read Full Post »

Un Maresme viu en un país lliure

En les properes eleccions al Parlament els ciutadans decidiran, amb el seu vot, quin camí emprendrà el país en els pròxims anys. La greu crisi  econòmica que patim, la mort de la via autonomista i la necessitat d’iniciar un procés d’independència seran probablement les qüestions amb més presència als mitjans, però el vot de la ciutadania determinarà també el futur de la comarca.

Què farem amb l’autopista? Cal una nova Ronda Maresme? Des d’Esquerra en els darrers anys hem proposat un nou model de mobilitat on es prioritza el transport públic, amb millores de la xarxa ferroviària, creació de carrils bus a la C-32 per afavorir el transport públic, i estendre el servei. Bona part d’aquestes reivindicacions han estat incloses en el Pacte per la Mobilitat signat al Consell Comarcal, però hem vist amb sorpresa com la Ronda Maresme ens ha estat posada sobre la taula amb un plantejament de tot o res per part del PSC, sense abans haver realitzat les millores en el transport públic que es consideraven prèvies ni comptar amb el consens territorial. En aquest context, Esquerra rebutja la proposta de Ronda Maresme i demana que es prioritizin les inversions en la xarxa de rodalies i la resta del transport públic.

La crisi econòmica ens ha fet més evident que mai el repte de desenvolupar un nou model econòmic sostenible. Moltes empreses avui ja han fet el salt, i hi ha experiències de suport públic importants, però cal anar més enllà. Desenvolupar un pla de millora dels polígons industrials, afavorir la implantació d’indústries intensives en tecnologia i donar suport als clústers, un pla de suport al turisme per millorar els establiments, oferir més qualitat i allargar la temporada per generar ocupació estable, i reforçar el suport a l’agricultura, aconseguint que els pagesos rebin un preu just pels seus productes, són els reptes més importants.

Som una comarca intensament poblada, però alhora mantenim un ric patrimoni natural. En la propera legislatura haurem d’afrontar les ampliacions del Parc Natural del Montnegre-Corredor i una solució definitiva a la regeneració de platges, per superar les mesures actuals de dragatge, que malmeten el fons marí, afecten a la pesca i són altament ineficients en relació a la despesa que suposen.

En els darrers anys la població de la comarca ha crescut de manera important, i per tant, les necessitats educatives. Al costat de la inversió en la millora de les nostres escoles i construcció de les que siguin necessàries, haurem de fer un esforç per ampliar i descentralitzar els serveis educatius d’atenció a la diversitat. Els nostres mestres estan carregant a les seves esquenes el repte de mantenir la cohesió social i la integració en un moment de crisi. Cal reforçar i ampliar aquests serveis perquè puguin seguir realitzant aquesta tasca i es millorin els resultats. I desenvoluparem també la llei de la dependència, de la qual es beneficien més de 130.000 persones a Catalunya, perquè arribi a tothom.

El Tribunal Constitucional ha sentenciat que l’avenç nacional de Catalunya dins de l’estat espanyol és inviable. És més evident que mai que si volem desenvolupar-nos com a poble hem d’apostar per l’estat propi. Creiem que hi arribarem a través d’un procés democràtic, on s’hi puguin expressar totes les opcions i que haurien d’acceptar tots els demòcrates i posem com a primera condició per a l’establiment d’acords després de les eleccions la convocatòria d’un referèndum sobre la independència.

(article publicat a Tribuna Maresme)

Read Full Post »

Defensant la terra i qui la treballa

(article publicat a la revista Tribuna Maresme núm. 239 del maig de 2010)

El passat 14 d’abril, coincidint amb el 79è aniversari de la proclamació de la República Catalana, el Parlament de Catalunya va celebrar el debat monogràfic sobre agricultura, posant sobre la taula els reptes del sectors i la necessitat d’una estratègia nacional de defensa i promoció dels nostres productors agraris. En aquest debat, l’agricultura de la nostra comarca hi va ser present, i no només en les reflexions genèriques sobre producció, ajudes, distribució o competència, sinó també més concretament pel que fa a l’horta i la producció de flor i planta ornamental.

El Maresme és una comarca on els usos que històricament hem fet del territori han deixat un solc remarcable. En bona part de les nostres viles, fa segles es van convertir les zones d’aiguamolls en extenses planes de regadiu i es va guanyar terreny a les muntanyes plantant vinya. L’herència és una producció de vi de qualitat a través de la DO Alella, el cultiu de productes de l’horta i fruits valorats especialment (el pèsol de Llavaneres i Sant Vicenç, la cirera d’Arenys de Munt, les maduixes de l’Alt Maresme o les hortes de les Cinc Sènies o el Pla de Grau i la Conca de la Tordera), i més recentment, des de mitjans del segle passat, la producció de flor a Vilassar de Mar i al sud de la comarca.

Els problemes de l’agricultura del Maresme avui són, entre d’altres, la forta competència del producte estranger (que moltes vegades no passa els controls de qualitat pertinents), la pressió urbanística sobre el territori, l’envelliment dels treballadors de la terra i la pressió sobre els preus de producció que fa la gran distribució, a més de la competència deslleial que es fa des d’altres zones de l’estat amb ajuda pública. El Pla Estratègic Nacional de Suport a l’Agricultura i l’Alimentació que Joan Puigcercós va proposar en el debat parlamentari serà l’eina que haurà de donar resposta als reptes del sector, introduint-hi joc, acabant amb les duplicitats administratives i impulsant un suport públic més efectiu, menys burocràtic i que valori la gestió del territori i el valor afegit que aporten els nostres pagesos i agricultors. Defensar la terra és també, i sobretot, defensar qui la treballa.

Read Full Post »

Pineda Decideix: valoracions personals

2763 pinedencs i pinedenques han participat a la consulta sobre la independència de Catalunya que vam celebrar ahir.  De ben segur que en els propers dies i setmanes tindrem l’ocasió de fer-ne una valoració més exhaustiva, però m’agradaria compartir amb vosaltres algunes reflexions:

1.La participació del 12,44% dels majors de 16 anys empadronats a Pineda sense distinció de nacionalitat és un molt bon resultat. Com tothom sap, aquesta consulta era un acte de mobilització que, a diferència de les convocatòries electorals oficials, no ha comptat amb el suport econòmic, mediàtic i de recursos humans de l’administració. Ha estat la tossuderia, la bona feina i el treball en conjunt dels implicats a Pineda Decideix que ha aconseguit aquest bon resultat.

2.La participació ha sorprès a moltes persones que esperaven que Pineda -que malgrat estar situada a l’Alt Maresme comparteix característiques sociològiques i polítiques amb l’àrea metropolitana- no destacaria per la seva participació. Arreu les consultes han tingut un resultat desigual en funció de la implantació al municipi dels diferents partits, del nombre d’habitats i de la participació en altres eleccions. Aquests eren els criteris que el politòleg de la UAB Jordi Muñoz va utilitzar per fer una estimació del vot que es podia treure a Pineda. Donades les característiques de la nostra vila, a Pineda li corresponia una participació del 8.9%, d’entre un marge probable comprès entre el 7,7 i el 10,1%. En canvi, la participació va ser el 12,44% i això és gràcies a l’esforç de la comissió organitzadora.

3.Un acte polític (de característiques especials, és ben cert) amb la participació de prop de 2800 persones és la mobilització més gran de la història de Pineda de Mar. Això vol dir que no som el poble adormit i mesell que molts voldrien, que aplaudeix a qui més crida o qui més llueix. Al contrari: la mobilització d’abans d’ahir va demostrar que hi ha un teixit social amb consciència nacional, i que és molt nombrós.

4. Finalment, voldria felicitar i agrair als companys i companyes de Pineda Decideix. Felicitar-los per la feina feta, per la mobilització, per l’organització i per la seriositat i el rigor amb què s’ha portat tot plegat, i per fer possible tot això amb un grup de gent molt heterogeni, amb experiència organitzativa desigual i diferenciada i amb diferències ideològiques en altres àmbits. S’ha demostrat que amb un objectiu comú l’èxit és possible. I agrair-los haver pogut compartir aquesta aventura amb tots i totes, pel què hem après els uns dels altres, i perquè aquest camí no s’ha acabat.

Read Full Post »

La Falange i l’aparell de l’estat

La cosa quadra. La raó de la baixa qualitat jurídica del recurs contra el referèndum d’Arenys de Munt ha estat descoberta: l’advocat de l’estat encarregat de la qüestió és un tal Jorge Buxadé, candidat de la Falange i defensor de la teoria de la conspiració en els atemptats de l’11-M a Madrid. Una mostra més que les connexions entre els poders de l’estat espanyol i les seves classes dirigents amb l’extrema dreta nacionalista i feixista encara es manté, després de 30 anys de fiesta de la democracia.

Precisament, el representant de l’aparell de l’estat a Catalunya, Joan Rangel, ahir va publicar un article al seu blog on deia que el referèndum d’Arenys de Munt posa “en crisi la convivència”. Un article encapçalat per una imatge d’una pintada absolutament condemnable a la seu del PSC d’Arenys de Munt, ajudant a fer associacions d’idees que poca cosa tenen a veure amb la realitat, i on es diu que hi ha gent que “pretén fer un ús capciós de l’Estat de Dret”. A mi m’agradaria fer-li algunes preguntes al delegat del govern espanyol: No és fer un ús capciós de l’estat de dret perseguir una consulta convocada per una entitat privada? Qui altera la convivència no és el govern espanyol i el seu delegat intentant impedir una activitat privada recolzada per 11 dels 13 regidors del ple d’Arenys de Munt? O encara la posa més en crisi l’organització feixista de la qual l’advocat de l’estat va ser candidat el 1995 i el 1996, en violentar una activitat on s’ha implicat tot un municipi?

De la resposta de l’estat espanyol a la consulta d’Arenys de Munt se’n treuen dues conclusions: 1) si davant d’una consulta privada fan el que fan, podem esperar-ne de més grosses i inimaginables el dia que la consulta sigui d’abast nacional i 2) vista la poca intel·ligència política de l’estat (judicialitzant la consulta i provocant un efecte dominó, amb un advocat de llarga trajectòria feixista, etc), tenim les de guanyar.

Read Full Post »

Llibre recomanat: “Vògits, modolons i desfedors”, de Daniel Rangil

Fa uns mesos recomanava, des d’aquest mateix bloc, el llibre Històries i llegendes l’any vuit. Recull de cultura oral al Montnegre (I), un recull dels contes i llegendes de la serra maresmenca. En la seva lloable tasca de recuperació de la memòria oral dels qui van viure, treballar i patir a les muntanyes de l’Alt Maresme, en Daniel Rangil ens ofereix el segon volum d’aquesta triologia (Vògits, modolons i desfedors. Recull de cultura oral al Montnegre (II)), dedicat als oficis antics i al treball als paratges naturals del Montnegre, des dels molins de les rieres fins als pous de neu i dels cistellers als saurins.

El llibre és una capsa on s’hi guarden els records de la darrera generació de persones que van viure a un Montnegre molt diferent al d’avui, els darrers que van treballar intensament la terra i que tenien un coneixement espectacular de la nostra natura. I és també una bona eina a tenir en compte abans de fer una passejada o una excursió per aquesta serra, i especialment pels que som de la banda de mar de la muntanya, tot el que fa referència a la vessant vallesana del Montnegre (Sant Celoni, Ramió, etc.), no tan coneguda com Hortsavinyà o la Vallalta per nosaltres.

La transcripció dels testimoniatges del llibre li dóna una agilitat molt gran, i fa que t’enganxis a les narracions i et costi tancar-lo per continuar-lo l’endemà. Felicitats pel llibre, i ja esperem el tercer volum.

Read Full Post »

Demanem al govern que faci que bancs i caixes compleixin amb la societat

Ahir vam portar al Ple del Parlament la situació de dificultat per accedir a hipoteques de molts joves i moltes famílies, entre les quals és especialment preocupat el cas de les persones que són adjudicatàries d’habitatge protegit, tal i com vam comentar en aquest bloc fa uns dies.

Tenim el compromís del govern d’accelerar les negociacions amb bancs i caixes per poder encarrilar aquesta situació. Estarem amatents perquè així sigui.

Vegeu també: Aragonès demana a bancs i caixes que “compleixin amb la seva responsabilitat social” i que no restringeixin el crèdit (notícia de la web d’Esquerra).

Read Full Post »

Bancs i caixes han de complir amb la societat

El diari El Punt (edició Maresme) ens informava ahir que només sis de vint-i-sis habitatges protegits construïts al municipi de Palafolls finalment seran lliurats als seus adjudicataris. Els vint restants queden vacants ja que els qui van tenir la sort que ser designats com a adjudicataris en el procés no han aconseguit que cap entitat financera els concedeixi una hipoteca per fer front al cost de compra.

El cas de Palafolls no és l’únic. En els darrers mesos, amb la reducció del crèdit, el nombre d’hipoteques concedides a adjudicataris d’habitatge protegit ha baixat en picat, deixant sense bona part de l’efecte real l’impuls de la construcció d’habitatge protegit que vam incloure al Pacte Nacional per l’Habitatge. Segons el mateix Pacte, tenim sòl ja programat per construir 150.000 habitatges protegits que, lògicament, aniran destinats a famílies de rendes baixes. Si la pràctica de les entitats financeres un cop anem augmentant el nombre d’habitatge protegit existent és la mateixa que els darrers cinc mesos, ens podem trobar amb una situació paradoxalment: tindrem més habitatge protegit que mai però estarà més buit que mai, a causa de la impossibilitat d’accedir a les hipoteques per pagar-ne el cost.

Bancs i caixes ,que ara tanquen l’aixeta, han participat activament en els últims anys de la bombolla immobiliària, finançant moltes operacions de caràcter especulatiu i sucant part dels beneficis obtinguts en aquesta espiral. Ara no ens podem trobar que, a més, tanquin l’aixeta als que més aigua necessiten després d’haver contribuït activament a la sequera. Els ajuts a la liquiditat del sistema financer atorgats pel govern espanyol han d’estar condicionats a l’atorgament de les hipoteques sol·licitades per pagar un habitatge protegit, ja que aquest és un mercat controlat completament per l’administració (en controla el preu i les transaccions) i per tant els riscos derivats de possibles impagaments és molt menor que en el mercat lliure.

Ara ha arribat el moment d’exigir a la banca i les caixes d’estalvi que compleixin amb la societat, i que no defugin les seves responsabilitats en un moment de crisi. Des d’Esquerra i les JERC treballarem perquè així sigui, perquè estem decidits a plantar cara a la crisi, i que aquesta no la paguin els de sempre.

Read Full Post »

La Generalitat no farà els laterals de la C-32 al Maresme

Ho va anunciar ahir el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, a Montgat: es retira la proposta (compartida amb el Ministerio de Fomento) de construir uns laterals amb dos carrils per cada sentit a banda i banda de la C-32 al seu pas pel Maresme. Des del Maresme, la gent d’Esquerra havíem rebutjat la proposta i apostàvem –i apostem ara més que mai- per aprofitar el necessari trasllat de la N-II al Baix Maresme per construir una nova xarxa de mobilitat basada en el transport públic, el rescat de peatges i la millora de la xarxa viària existent abans de construir una nova via. Per això, vam impulsar la campanya “Per un nou model de mobilitat al Maresme” i des del Parlament hem treballat, tant amb propostes de resolució com amb converses directes amb el mateix conseller o el secretari de Mobilitat, Manel Nadal, per tal de mostrar el nostre rebuig a aquesta infraestructura i acostar el Departament de Política Territorial a les nostres posicions.

I ho hem aconseguit. La decisió de descartar els laterals i donar-se dos anys per definir un nou projecte, a partir del consens polític i territorial, és una primera victòria, un primer pas. Una primera victòria no d’Esquerra, sinó de la ciutadania maresmenca, a la qual hem contribuït amb la mobilització i l’actuació institucional.

Evidentment, ara toca definir l’alternativa a la N-II, i ho hem de fer amb la màxima celeritat possible, ja que si bé els laterals eren una proposta absolutament rebutjable, cal respondre amb urgència a la necessitat de reordenar la mobilitat a la comarca. Nosaltres tornem a posar sobre la taula les nostres propostes:

1. Donar prioritat al transport públic, millorant la xarxa ferrioviària i el transport públic per carretera.
2. Fer gratuïts els peatges de la C-32 per als veïns i veïnes del Maresme.
3. Convertir l’actual N-II en una via cívica.

Un cop acordat això, es pot avaluar la conveniència o no de construir una nova via de comunicació, sempre amb el consens territorial i polític i procurant el mínim impacte ambiental.

Però més enllà del futur, avui és un dia per demostrar que la mobilització i l’actuació institucional, quan van de bracet, ajuden a obtenir èxits. Una mostra del què ha de ser encara molt més la praxis polític d’Esquerra: partit de lluita i de govern.

Read Full Post »

Llibre recomanat: “Històries i llegendes de l’any vuit”, de Daniel Rangil

El Montnegre és la serra que corona l’Alt Maresme, i s’extén des de Tordera fins a les rieres d’Arenys i de Vallgorguina. És un pulmó verd enmig del Maresme i el Vallès que, a part d’un Parc Natural sovint no gaire respectat, compta amb petits nuclis de població (Hortsavinyà, Sant Martí, Sant Pere de Riu, Vallmanya) formats majoritàriament per masies disperses. Les llegendes i les històries d’aquestes muntanyes i valls, que s’han anat transmetent de generació en generació, estan en risc de perdre’s en l’oblit, ja que els antics habitants del Montnegre o bé han anat a viure als pobles de costa o bé han anat envellint i morint.

És per això que quan vaig veure a la llibreria l’Arbre Verd de Pineda el llibre “Històries i llegendes de l’any vuit. Recull de cultura oral al Montenegre (I)”, escrit i editat per en Daniel Rangil, no m’ho vaig pensar dues vegades. El llibre conté un recull de les rondalles, llegendes i altres històries que s’explicaven del Montnegre i al Montegre: dels llops a les dones d’aigua, de les serps als bandolers. De ben segur que, a part de mantenir el patrimoni cultural de la comarca, aquest llibre serà font d’inspiració per a noves històries i contes que, a les cases de colònies de Sant Pere de Riu a Pineda, Can Bosch a Sant Iscle o l’Esplai a Hortsavinyà, explicaran els monitors i caps escoltes a la mainada que puja a la muntanya a conèixer la natura. La lectura del llibre, com a mínim en el meu cas, m’hi ha fet pensar, en les històries de por que ens explicaven de petits i adolescents a Sant Pere de Riu.

El títol, com molt bé explica l’autor a l’inici del llibre, es refereix a l’expressió “l’any vuit” que feien servir els habitants del Montnegre i d’altres indrets per referir-se a un esdeveniment que havia passat feia molt de temps, com l’expressió “l’any de la picor”. L’any vuit era el 1808, inici de la Guerra del Francès, que va deixar una forta petjada en diverses generacions de catalans al segle XIX.

El llibre el podeu trobar a les llibreries de Pineda, Calella, Malgrat, Tordera i dels Arenys. Segur que, un cop llegit, les excursions pel Montnegre seran diferents.

Read Full Post »