- Més de 16.000 milions d’euros (només l’any 2009) d’espoli fiscal per al Principat de Catalunya, i més de 22.000 per al conjunt dels Països Catalans.
- La voluntat democràtica expressada pel poble de Catalunya, limitada i retallada per un Tribunal Constitucional.
- Els drets afectats per una reforma laboral que agreuja la precarietat i abarateix l’acomiadament.
- Centenars de milions d’euros que l’Estat reclama als ajuntaments catalans per una bestreta mal calculada pel Ministerio de Economía y Hacienda.
- Centenars de quilòmetres d’alta velocitat en territoris de l’estat que no es justifiquen ni per l’interès econòmic ni per la demanda social.
- Un model universitari que entra a l’Espai Europeu d’Educació Superior per la porta del darrere.
- Una mentalitat en les infraestructures de transport pròpia de l’ample ibèric, quan el que volem i necessitem és l’ample de via europeu.
- Unes institucions espanyoles que no defensen els nostres interessos (econòmics, culturals, socials, esportius…) en les institucions comunitàries i internacionals on es suposa que ens representen.
- El dret a emetre el nostre deute com a institucions catalanes i decidir com han de ser les nostres finances.
- Unes polítiques econòmiques que han afavorit la bombolla immobiliària en detriment de l’economia productiva.
- Centenars i centenars de lleis, disposicions i reglaments que consoliden la posició del català com una llengua de segona des del punt de vista legal.
I encara algú es pensa que no hem d’anar a votar el 20-N per recuperar tot això?
Like this:
One blogger likes this post.
Un pot perdre la cartera o li poden robar, em sembla que a Madrid no hem perdut res però si que ens han robat molt, i no només la cartera.