Avui fa cent anys naixia Màrius Torres, un dels millors poetes catalans. La seva obra, plena de malencolia, és el reflex d’un temps de grans ideals però també de grans conflictes. Us recomano la visita a la web de l’Any Màrius Torres, on podreu gaudir de molts dels seus poemes i altres escrits.
I us transcric un dels seus poemes més coneguts, La ciutat llunyana.
LA CIUTAT LLUNYANA
Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d’ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda’ns: -la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha potser,
que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner,
batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronze
que de torres altíssimes s’allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
