Aquesta setmana ha fet 40 anys de la invasió conjunta de Txecoslovàquia per part dels països del Pacte de Varsòvia, amb l’objectiu de derrocar el govern reformista d’Alexander Dubcek que pretenia construir el “socialisme de rostre humà”, una intervenció militar que va ser rebutjada, fins i tot, per la pràtica totalitat dels partits comunistes de l’Europa occidental, molts d’ells alienats encara amb Moscou. Els totalitarismes mai han acceptat que al seu si s’iniciessin processos d’obertura política i democratització.
Ironies de la història, quaranta anys després els tancs russos, amb l’excusa de la protecció de les minories d’Ossètia i Abkàzia, es passegen per les carreteres de Geòrgia. Els imperis no toleren dissidències.
Molt bé Pere. Washington i Madrid assenyalen i nosaltres com tontos caiguem en el seu joc i defenem les seves postures. A veure quan els social-demòcrates us doneu conte que no serà aquestes “democràcies” les que ens donaran la independència. Benvolgut Pere, sense acritud, però amb fermesa: Si EUA dóna cobertura a Kosovo o Geòrgia no és per solidaritat amb els pobles ocupats, sinó per interessos. A EUA li la bufa (amb perdó) la independència dels Països Catalans. No ens ajudaran mai. Així que no caiguem en el seu joc, que semblem els llepa-culs de l’imperialisme americà. O és que som tontos… (no ho dic per tu, nos sigui que no em publiques)
Una salutació
una cosa: o tenim clar que a espanya no hi ha cap sistema democratic o les anem a passar magres com a independentistes…. dos-mil euros pels diputats!!!