comparteixo bona part del que dius i també coincideixo en bona part amb alguns dels arguments que et donen els que et comenten aquesta notícia.

No tenint tants elements per jutjar com tens tú et diré que a en Ridao se’l veu com un polític eficient i molt correcte. Actualment és ben possible que sigui per a la gent del carrer un dels polítics amb millor imatge del partit. Ara bé, també és dels que té una imatge més poc combativa. Sembla poc d’esquerres i una mica convergent.

No em sembla bé que no quedi clar si tornarà de Madrid. Que s’hi possi només nominalment de secretari general i que els de sempre facin el que han fet sempre ( coses molt bé i coses no tant ) em sembla que desmunta en bona mesura els teus arguments. O renova o no renova i des de Madrid i submergit en lleis no renovarà el partit i aquest quedarà si fa no fot com sempre.

Salut!

Sort Pere, una abraçada!!!

saps que et valoro molt com a persona i polític, i per això també et vull fer arribar que comparteixo la opinió de’n Jordi.

Dir que una candidatura actua des del ressentiment perquè algun dels seus membres ha perdut un càrrec és afirmar que només té legitimitat a presentar-se aquell qui mai l’ha perdut, o mai l’ha posat en joc.

Sens dubte hi pot haver gent que actui així, i n’hi pot haver d’altres, com crec que és el cas de tots els candidats, que es presentin moguts per aportar coses al partit i que si alguns d’ells han perdut els càrrecs és just per aquest motiu, i per tant l’opció del ressentiment no és vàlida.

Jo també estic en la línia de fer executives unitàries, proporcionals al recolçament de cada candidatura, i justament per això crec que no es pot considerar que aquells amb qui hauràs de treballar “uns ressentits”.

Val a dir que la direcció va arribar a un punt de lluiment a la conferencia nacional titllant els critics de immadurs, càncers, irresponsables i sommiatruites, i això és un error, xq això és el que pot generar ressentiments arribat el cas, no la pèrdua de càrrecs (encara que després han fet seves aquestes postures “infantils”).
I cal constatar que al menys que des de que ho portes tu el debat en aquest sentit des de la candidatura de’n Puigcercós ha millorat.

Una abraçada Pere

1r tripartit? Un encert.

Vacilacions en l’estatut? Un ridícul.

2n tripartit? Un suïcidi polític.

Salut i independència.

A part. Que coses com aquestes les digui un militant de base, encara. Però els que no ho sou. Aquestes coses degut a la responsabilitat adquirida al calaix tancat amb clau. I si es diuen que siguin off the records

Son aquestes petites coses les que fan mal al partit

Crec que és evident que atribuir a en Joan Ridao el resultat de les darreres eleccions no és gaire rigorós, sobretot quan molta gent coincideix en què va ser un bon candidat i que les raons de la pèrdua de vot són unes altres (bipolarització, desmotivació de l’electorat, …).

Estic d’acord amb què s’ha d’aportar il·lusió, però també rigor. Hi ha molts votants i simpatitzants que estan cansats de grans promeses i actuacions limitades, que ens deixen a mig camí. Necessitem rigor però també ambició, i crec que només en Joan Ridao ho aporta.

Pel tema d’Esquerra Independentista que es comentava, crec que són tan importants els continguts com les formes. I quan en la passada conferència es podia arribar a acords i no es van acceptar transaccions per veure “qui la tenia més llarga”, s’acaben perdent les formes i, amb elles, els continguts. Hi ha propostes que estan molt bé i altres que no trobo tan encertades, però les formes no m’acaben de convèncer.

Finalment, Jordi, quan parlo de ressentiment vull dir que les situacions personals també interfereixen, i altres candidatures (no tant Esquerra Independentista) el seu leitmotiv és el ressentiment. I sobre el ressentiment no es construeix res.

En Joan Ridao és una persona dialogant, molt dialogant, i que pot parlar amb tothom. Tots els altres candidats a la secretaria general han tingut posicions molt dures contra altres companys i companyes i les seves accions i això, vulguem o no, dificulta el diàleg. En Ridao, no ho ha fet i això li permet fer-ho sense dificultats. Si hi afegeixes les altres accions, crec que és el més vàlid.

Dit això, crec que la propera direcció ha de ser plural, i ha d’integrar persones de totes les sensibilitats (a no ser que una candidatura tregui un resultat impressionant i les tres restant un resultat minúscul, que no crec que sigui el cas). Això vol dir que hem de fer un esforç per, una vegada finalitzat el debat sobre idees i equips, acceptar la decisió i treballar plegats. Crec que tu, Jordi, com jo, estàs en aquesta línia.

Salut a tots. El debat continua.

Jo també he signat pels Joans

sens dubte el millor equip de tots els que es presenten.