Pere, vaig quedar ben sorprès de la proposta d’en Puigercós; supòs que en campanya electoral es diuen moltes coses.

De candidatures unitàries, a Mallorca, com bé saps, en tenim una llarga experiència, i la darrera, Unitat, era exactament el que proposau, en la mateixa línia i els mateixos plantejament, a escala Illes-Madrid. Idèntics són els punts 4 i 6 als que s’usaren per crear Unitat.

A l’hora de la veritat, en canvi, coneixes què ha passat: Unitat ha fracassat estrepitosament. Lluny de recollir els vots de diferents sensibilitats, no n’ha recollit de cap, i només els més convençuts -la minoria activa, i alguns amb recances- hem votat. La gent d’esquerres no volia votar UM, i els uemites no han volgut votar el PSM (de fet, la majoria han votat PP).

La gent defuig dels discursos unitaristes, més encara quan el d’Esquerra dels darrers 15 anys ha estat rompre aquest unitarisme (l’esquerra nacional vs la dreta), que només acaba donant ales al regionalisme CiU/UM, ja que són les ‘cases grans’ les encarregades d’aglutinar sensibilitats… covardes, porugues, les del ‘ja ho veurem. Els porucs sempre han de poder votar un Guardans, per exemple, que vagi a Europa a parlar en espanyol i a votar a favor de la Constitució Europea; els independentistes hem de poder votar un Bernat Joan que vagi a Europa a parlar en català, a confrontar-se amb el sistema estatalista de la UE i a defensar el no a la Constitució.

A part: les europees que venen poden ser una bon examen per palpar Esquerra a les Illes; en canvi, aquesta colació no ens faria cap favor, si no ben al contrari.

Per tot això, em sorprèn la vostra proposta. Ja ho dic: me pareix que en campanya val a dir qualsevol cosa.

No osbtant, salut i sort.

- Pel que fa a la voluntat dels altres partits de sumar-s’hi o no: en primer lloc la proposta ha de ser acceptada pel conjunt d’Esquerra (ara és només una proposta d’una candidatura al Congrés Nacional), i després s’haurà de parlar amb els altres partits. És normal que ara hi puguin tenir reticències, ja que en una situació de competició electoral es desqualifiquen les propostes dels altres molt ràpidament i es titllen d’impossibles (tant els altres partits respecte ERC com les altres candidatures respecte Gent d’Esquerra).
- Pel que fa que després cadascun dels diputats anirà a un grup o un altre: la dinàmica del parlament europeu és molt diferent que al parlament del Principat o al Congrés espanyol, on hi ha una forta disciplina de grup. Els eurodiputats tenen un paper molt més gran i molta més llibertat, i la pertinença a un grup és més una qüestió tècnica (assessors, presència en comissions, etc.) que no pas política. A més, es podria constituir un intergrup català a Europa.
- Pel que a que el Parlament Europeu no decideix res: és veritat que les decisions a la UE es concentren a la Comissió i al Consell de Ministres, però per aquest criteri ja no caldria anar a votar a les eleccions del Parlament Europeu, i jo crec que Esquerra hi ha de ser present.

Finalment, allò important és el programa de mínims i recomposar la unitat de l’estatut del 30 de setembre per anar molt més enllà del que deia aquest text. Les eleccions europees són prou properes i alhora poc determinants per cada partit per poder-les emprar com un laboratori per experiències conjuntes de futur d’un catalanisme basat en el dret a decidir.

I al cap i a la fi al parlament europeu les coses importants les fan els estats. Son ganes de donar voltes en cercles amb el català a Europa per exemple. Si no és oficial a l’estat espanyol, UE no farà res, cosa que ja ha dit més d’un cop.. I espanya això no ho vol ni ho permetrà.
Com és donar voltes en cercles per això m’importa gaire poc o res el català a europa

Salut i independència!!!