Espanyolisme i reforma electoral
12 Febrer 2008 per perearagones
(publicat a Tribuna.cat)
En els darrers mesos els rumors sobre un possible pacte PSOE-PP sobre la llei orgànica del règim electoral general han anat creixent. L’objectiu seria, segons les diferents fonts, reduir la capacitat de representació i acció política dels partits dels Països Catalans, Euskadi i Galícia a les Corts Espanyoles, bé dificultant l’elecció de diputats per formacions que no tenen un àmbit territorial estatal o la formació de grups parlamentaris per part d’aquestes forces polítiques. Precisament, aquest cap de setmana el diari ABC publicava un estudi sobre el grau d’influència política que evidenciava que, davant el bipartidisme galopant de la política espanyola, les formacions no majoritàries al Congrés de Diputats adquirien una capacitat de pacte superior al primer partit de la oposició. Aquesta situació, que s’entén simplement coneixent la dinàmica guerracivilista en la que sempre s’han mogut els partits espanyols, pretén ser l’excusa per aplanar el terreny per a una possible reforma electoral que dificulti la representació democràtica dels ciutadans de les nacions sense estat que es troben avui a l’estat espanyol.
El full de ruta de la dreta (al qual s’apunten els sectors més jacobins de l’esquerra espanyola) és sotmetre altra vegada als socialistes espanyols al pànic demoscòpic tot creant un estat d’opinió a favor d’aquesta opció, guanyant adeptes entre els homes d’estat (d’estat espanyol, esclar) que es mouen al circ políticomediàtic de la capital espanyola. Com a precedent, cal tenir en compte que un dels referents de la dreta espanyola, la Casa de les Llibertats de Berlusconi, ja va perdre la vergonya a portar a terme reformes de lleis electorals sense el consens necessari en qualsevol democràcia pluralista.
Amb una majoria absoluta del PSOE o una victòria del PP a les properes eleccions, aquests rumors poden convertir-se en realitat. Després de la llei de partits, la imputació penal de càrrecs electes per qüestions ideològiques, i una possible sentència desfavorable del Tribunal Constitucional envers el nou estatut de Catalunya, aquesta reforma electoral consagraria –i blindaria- la regressió democràtica a l’estat espanyol. Només un vot útil a les opcions d’obediència catalana (i a l’esquerra independentista en particular-), lluny de caure en els cants de sirena de possibles vot en blanc allunyats de la necessitat de defensar-nos de l’atac al qual ens sotmet Espanya, pot aturar aquest nou intent d’homogeneïtzació i precarització democràtica.
