La Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Foment van signar ahir un conveni pel qual l’actual N-II al seu pas pel Maresme passava a ser una carretera de la Generalitat i en el que es preveu la construcció d’una carretera d’enllaç entre els diferents pobles de la comarca per la part interior.
Val a dir, en primer lloc, que aquest conveni no sorgeix del no-res. El Maresme, per les seves característiques geogràfiques, demogràfiques i econòmiques, té pendent des de fa anys resoldre la seva mobilitat, tant interna (entre els diferents municipis) com externa (amb Barcelona i Girona). En aquesta comarca on tenim l’autopista de pagament més antiga de l’Estat (el tram Barcelona-Mataró), la solució a la mobilitat no es pot resoldre només a construir una nova via, que si bé pot millorar els trasllats entre municipis, pot suposar una forta agressió a un territori que, amb la urbanització expansiva dels últims anys i amb la construcció de l’autopista fins a Tordera, ja està prou trinxat. Fa anys que els ajuntaments i el consell comarcal treballen amb diferents propostes sobre la mobilitat, que inclouen inversions en carreteres, ferrocarril i la resta del transport públic.
És per aquestes raons que, si bé ens hem de felicitar perquè finalment la N-II es treu de vora mar i hi ha la oportunitat de construir una via d’enllaç entre els diferents municipis del sud de la comarca, hem d’alertar que la solució a la mobilitat del Maresme no es pot fer només pensant en carreteres, sinó que s’ha d’abordar d’una manera global. Abans de la construcció d’una nova via paral·lela a l’autopista s’haurien de portar a terme altres inversions tant o més necessàries:
- Millora del transport públic, sobretot entre els pobles del sud de la comarca i Barcelona, augmentat la freqüència d’autobusos en hores punta i creant un carril exclusiu per a autobusos i vehicles d’alta ocupació a l’autopista C-32.
- Augment de la freqüència de trens, desdoblament de la via del tren d’Arenys de Mar fins a Blanes (en aquells llocs on sigui possible, o prendre l’alternativa del tren interior) i connexions directes Mataró-Barcelona, sobretot de cara als pobles del nord de la comarca, així com millorar la connexió amb Girona.
- Gratuïtat del peatge (o creació d’un peatge “simbòlic” amb finalitats dissuassòries) per als veïns i veïnes de la comarca, tal com s’ha fet fins ara amb la gent del municipi d’Alella.
Sense aquestes mesures, la solució que proposen el Departament d’Obres Públiques i el Ministeri de Foment no té sentit, perquè li falta la ubicació en un plantejament integrat i global de la mobilitat a la comarca. Així li vaig plantejar al conseller Joaquim Nadal i així treballarem els propers mesos des d’Esquerra-Maresme, als municipis, al consell comarcal, i al Parlament. Perquè el Maresme és molt més que la N-II.